Cursa de Bombers - 22/04/2012

Per fi, després de la lesió de l’estiu passat, avui he tornat a participar a una cursa de manera oficial, i quina millor que la Cursa de Bombers.

Nervis, esmorzar aviat, visites al lavabo, xip a les bambes, pulsòmetre, mòbil...en definitiva el ritual matiner habitual un dia de cursa. En aquesta, però, cal incloure la banda de color que t’acredita per accedir al teu calaix al sector de sortida. Aquest any, i resultat de l’excel·lent marca de l’any passat ( 41:50 ), aquest serà el 3er calaix.

El "premi" de l'any passat

Com en les darreres edicions, hem escalfat al parc de la Ciutadella, donant voltes davant del Parlament de Catalunya, moment el que ja es pot observar el neguit de més d’un, concentració, estiraments i, tot i l’ambient festiu, en el fons, no deixa de ser una competició per un gran nombre de participants.

A les 9:40 ja ens dirigim al calaix. Avancem, avancem, i encara més endavant i trobem el calaix, que val a dir, no és massa gran, s’omple de seguida, i si respira un ambient d’alt nivell. 

El calaix de sortida

Per fi, ens fem la foto oficial abans de la sortida, amb absències destacades ( L’Aníbal, que no va arribar a temps a la inscripció; la Mire, amb l’alta post-part massa recent; en Lluís i en Jordi, tocats i la Fabi, que ha arribat tard!!!).

A punt per sortir

Les vistes des d’aquí són increïbles. Allò del davant, a pocs metres, és la sortida. Poc més de 30-40 metres ens separen de l’èlit i aquesta posició no l’havíem somiat, ni en el millor dels casos. 

La sortida ben aprop

Darrera, més de 20.000 persones, gaudint de la festa, de la música, de l’espectacle del running.

I a les 10:00 sortim. Sortida frenètica, rapidíssima, darrera el globus de <40’. Una bogeria. Un nombrós grup acompanya el globus. Corredors d’un nivell bestial. Després del primer quilòmetre, es comença allunyar, bé, de fet, m’hi allunyo jo, que no puc seguir-los el ritme, evidentment.

Pas pel 2.5km. El cronòmetre marca 10:14!!! Però on vas...que això no ho aguantes ni de bon tros.

I aquí el cap comença a jugar una mala passada. Avui he patit. Deixo de mirar el temps a cada quilòmetre, perquè no trobo el ritme. Tothom va molt ràpid, no trobo llebre i marcar el ritme m’està costant. Passo l’avituallament, i estrany en mi, no prenc ni un terç de l’ampolla. Giro Gran Via...buff, que llarga que és. El globus del 40’ ja és a més de mig quilòmetre. Finalment, una llebre. Li agafo el ritme, alt, em costa seguir-lo, però cal provar-ho.

Mitja cursa. Com??? 20:56??? Si això només són 6 segons més que l’any passat. No pot ser. Aquest ritme no el puc aguantar. Barreja de sentiments. Vull afluixar, vull parar...vaig massa ràpid i no aguanto més. Ja sóc als 6.5km. En el pitjor dels casos, 18 minuts i acabo. Just per no acabar per sobre dels 45’. No afluixo. Si m’agafa la “pajara”, espero tenir marge. Veig l’Enrique, company de la feina, i em dóna ànims per uns bons metres més. La llebre ja no hi és. No li he seguit el ritme.

Seguim per Ausiàs Marc, Passeig de Sant Joan i cap a Ronda Sant Pere. Un nou avituallament. El mateix que a l’anterior. Dos glops i prou. Girem Via Laietana, darrers 1.5km. La gent s’embala a la poca baixada però jo em freno, ja que al final, queda el darrer quilòmetre.

Fita dels 9km. La gent s’esvera. Pugen el ritme. El cronòmetre marca 38:08. Apreto de valent, tot i que el meu millor quilòmetre és a 3:58. Força d’allà on no en queda, es veu la meta, el crono avança, ja no queda res. Un paio frena, l’haig d’esquivar, 25 metres, 20, 15, 10, 5...i final!!! Aturo el cronòmetre. No pot ser...nooooo, 42:01. Això no. Perdre el calaix per 1 segon, quina ràbia. No, no, cal esperar al temps oficial, que finalment és de 42:03.

Bé, ja està. Una nova edició a l’esquena, bé, als peus. Diferents sensacions. Estic esgotat, he patit molt i no he gaudit, molt diferent que el què va succeir a la Marató i a la Mitja. He comprovat el que en Martí sempre diu, que el cap ens dóna i ens treu molts segons o minuts. No he cregut en cap moment que baixaria de 45’,i això m’ha obsessionat a tirar i tirar, per si de cas defallia, i fins al darrer quilòmetre, no he estat conscient que podia mantenir el calaix. Tot i així, he fet la meva segona millor marca en 10km., molt lluny de la tercera, que supera els 45’. No estic recuperat del tot del tendó, que segueix fent mal, per tant, i amb els dies, valoraré que he fet de nou, una marca molt bona per a mi.

L’any vinent, més!!!!