El perquè del blog

Començant pel principi, l’objectiu del blog, com tots sabeu, és poder compartir amb tots vosaltres ( família, amics, companys... ) les nostres aventures i desventures en els nostres viatges/escapades en moto, així com les participacions a diferents curses de running,  i ens ajudi a poder fer-vos passar una bona estona, transmetre una petita part del que vivim i guardar un record de les experiències viscudes, tot i que inicialment estava pensat per poder penjar les nostres cròniques de la nostra aventura d’aquest proper estiu, al Cap Nord.

Els que ja en sabeu alguns aspectes, heu manifestat la vostra preocupació de fer una ruta tant llarga en moto, 21 dies i 12.000 km. i a tots us he contestat el mateix. Si m’ha de passar res, que sigui fent el què em fa trempar, em fa gaudir, em fa sentir viu, perquè com deia una persona que m’ha estimat molt, quan sóc feliç surt el millor de mi.

I tot això perquè ara? Doncs perquè dilluns passat, un bon amic, fent allò que realment l’apassiona, allò que el fa sentir viu, va patir un accident que va estar a punt de costar-li la vida, de debò.

Ahir, sentir-li el relat, amb la veu encara trencada, va ser dur alhora que estimulant, ja que és un gran professional, té formació, va equipat...i tot això, i una gran dosi de sort, li van salvar la vida.

Vells records i antigues sensacions, aparcades durant uns anys, s’han tornat a posar en primer pla, ja que tots hem perdut algú que estimem i admirem, i és en aquest moments quan valoro especialment el que tinc i m’envolta, vosaltres.

Gràcies a TOTS per ser aquí!!! N’hi ha que us veig sovint, d’altres no tant. Compartim llargues o curtes estones, un dinar, un sopar o una cervesa. Alguns, pocs, em patiu dia a dia, d’altres em gaudiu de tant en tant, però TOTS formeu part del meu món. GRÀCIES!!!!

I a tu, que “has tornat a néixer”, ens espera una celebració sonada en honor a la teva segona vida. Una forta abraçada.

Marató de BCN (25/03/2012)

Com el dia de la Mitja, i continuant amb el procés de recuperació, avui m’he “infiltrat” a la Marató, per acompanyar al “mestre”, en 31 dels 42,195km. La por de fer-la sencera i els intermitents dolors del tendó, em van fer posar seny i no arriscar en excés.

De bon matí en Martí m’ha enviat unes fotos de l’ambient i l’emoció ha estat total. 

Nervis, esmorzar, lavabo i cap al punt de trobada amb en Martí. Moltíssims corredors, un ambientàs i tot i no trobar-nos al punt pactat, finalment a Gran Via amb Casanova hem començat a córrer junts.

Després de 3km junts, en Martí ha tingut la mala sort de trepitjar una ampolla plena, s’ha torçat el peu i, a partir d’aquí, la cosa ha canviat. Ha patit força dolor, ens hem aturat diferents vegades, no anava cansat, però el dolor li ha jugat una mala passada, però com el gran corredor que és, hem arribat fins al final, fins i tot millorant la marca de l’any passat. Ets un campió, Martí!!!

Meridiana - Mitja Marató

Diagonal Mar - 3/4 al sac!!!

Als 34km. se’ns ha ajuntat en Pedro, per fer els darrers quilòmetres i donar-nos l’energia fresca per assolir el final.  

Martí, Pedro i jo - Circumvalació

I hem aconseguit l’objectiu, malgrat l’intent dels voluntaris finals de fotre’m fora a Pl. Espanya al no portar dorsal, hem pogut creuar la línia de meta els tres junts. Abraçades, felicitacions i una gran eufòria.

Arribada

El recorregut és per tota la ciutat, no s’ha fet pesat i, com deia abans, un ambientàs fantàstic. Música cada pocs quilòmetres, avituallaments esplèndids, força públic...m’ho he passat de conya.

Per tant, dia de grans sensacions però amb regust agredolç per la lesió d’en Martí.

A tots els que feu mitges, fer el salt és més assequible del que imagineu. Avui he fet la distància més llarga que he fet mai. Fer 10km més hagués estat dur i, una vegada acabada,  em fa mal tot...hahaha, però ara ja sé, que sinó passa res estrany, la Marató de Berlin l’acabaré.

La Cursa de Bombers ja és aquí!!!!!

Per fi, i com esperàvem, el proper 22 d'Abril farem la Cursa de Bombers.

Els que la coneixeu ja ho sabeu, i els que, no us la perdeu, la millor cursa de 10k organitzada a Barcelona!!!
Aquest any amb una participació màxima de 23.999 corredors, una barbaritat.

Escapada motera a la Val d'Aran

S’apropa la Primavera, fa bon temps, carreteres netes, temperatures excessivament altes i dos dies de festa.....a escampar la boira amb la Bèstia, i què millor que al meu racó predilecte, la Val d'Aran, a visitar a na Tamara i en Dioni, que tornen a fer temporada a l’Himàlaia.

14/03/12. La ruta té dues parts ben diferenciades. L’autovia, avorrida com totes, no va massa carregada. He sortit més tard del que volia però faig via ràpidament. Desviament cap a la Val d’Aran per Balaguer. El dia està espès, amb poca visibilitat i no és engrescador.

A partir d’Alfarràs la cosa canvia. Aragó per met anar a 100km/h per aquests trams i s’agraeix. Em trobo poquíssim trànsit, que deixo endarrere tant aviat com puc i el dia ha millorat. Ja es veuen muntanyes nevades, la temperatura s’enfila ( Sopeira 28˚c, El Pont de Suert, 28˚c, Vielha, 25˚c ) i rodar amb la moto ja és un plaer. Poquíssima neu a la zona sud, tot sec i el pantà buit. 

Vista des de l'Hotel Eth Pomer

Creuar el Túnel de Vielha és com una porta a una altra dimensió . Neu abundant i la sensació de tornar a casa. 

Una ruta en moto per no perdre’s.

Disfrutant la fondue ( foto dedicada a la Libe )

Hem dinat una bona fondue de carn, ens hem pres unes cerveses i hem acabat el dia sopant un dürum al nou kebab  de Vielha.












15/03/12 El dia es torna a llevar magnífic. Cel blau ( blau de veritat...hehehe ), temperatura alta i tranquil·litat. Poder fer escapades en moto entre setmana, ho considero un luxe en molts aspectes ( poc trànsit, poca gent, cap aglomeració,...). 

En Dioni ens planifica una petita excursió pel Bosc de Carlac, a Bausen.











La desconnexió és total. Sembla que porto fora de la ciutat dies i m'encanta. 

Bosc, fulles seques, arbres de mil formes, bassals, fang...una excursió completa, al mes de març i amb temperatures com ahir, per sobre els 25, mentre hi ha sol.










Finalment, ha desfer la ruta. Posar en marxa la moto, pujar cap al túnel de nou i gaudir dels revolts fins a Alfarràs. M'he creuat només amb 3 motos, salutació habitual i pensament de ser uns afortunats de poder estar rodant en un dia com avui. Maniobrar o velocitats baixes són una tortura, però fer ruta amb ella és cada vegada genial.

Gràcies Tami i Dioni. He passat dos dies fantàstics!!! 

Mitja Marató BCN

Dins del procés de recuperació de la lesió, el passat dia 26, vaig ajudar a en Pedro a fer part de la seva mitja.Mitja ( mitja ) Marató BCN . Vàrem fer 11,5 km plegats al seu ritme. Per mi, bones sensacions, i de nou, encara que d'estranquis, dins d'una cursa....fantàstic!!!! Ara el proper objectiu, la Cursa de Bombers.

Han estat massa mesos sense córrer, patint del tendó ( que encara es queixa ) i ara la preparació no és contínua ni regular, però dimarts, amb en Martí, ja vam fer les aigües ( 19 km. ) en 1'50'', cosa que no està gens malament " Crta. de les Aigües (28/feb/12) " ( però avui, després de 4 dies, encara em molesta el tendó ). El Dr. Brotons diu que seguim apretant, així que demà, més!!!