23ª etapa. 12/07/2012. Beaune - Barcelona. 787km.

Bon dia!!!!

Despertador a les 7. Dutxa, vestimenta i cap a esmorzar, que sense el sopar d'ahir, l'estómac està ben buit.

L'esmorzar és acceptable, però ja no és el que era...això si, no hi falten els ous, ni el formatge ni embotits, però ja no de la mateixa qualitat, però, repeteixo, que del tot acceptable.

Tranquil·litat i tot enllestit, a les nou, i ja definitivament sense vestits de pluja, tot i alguns núvols i encara 16ºC, carreguem les nenes i cap a l'autopista a continuar la ruta cap a casa.

A punt per carregar-les...que marxem a fer la darrera etapa.

Res destacable de l'etapa. Autopista cap al sud, canvi de temps...quina calor que comença a fer i augment de trànsit considerable.

Aaahhhh...com es nota que ja som al sud. Quin canvi. Conductors pel mig a 100 km/h tocant els nassos a tothom, i que no s'aparten ni amb llums, botzina ni amb indicacions explícites de que es posin a la dreta, que són uns tòtils.

Nota a TOTS els conductors: Sí, sí!!! Si quan esteu conduint aneu pel mig, encara que no us ho sembli, molesteu. El carril dret, encara que estigui buit, es pot utilitzar, així que feu-ho, veureu que no mossega, no gasta el cotxe més que l'altre carril i no té cap mena d'encanteri que freni el cotxe...hahaha. Poseu-vos a la dreta i si heu d'avançar, intermitent, cap al mig, avanceu i.....cap a la dreta de nou!!!!!  En serio, malgrat que ningú us doni les gràcies, molts conductors ho agrairan.

A les 16:00 creuem la frontera i ja som a Catalunya!!!! Una paradeta tècnica i finalment, a quarts de set, parem les motos la mateix punt, on ara fa 22 dies, vam iniciar la nostra aventura.

Ho hem fet!!!! Els nostres objectius s'han assolit i, el més important, hem tornat a casa, d'una peça i en perfecte estat.

Els reis de la ruta

Ho hem fet....hi hem arribat

Complint les promeses...el paquet torna en perfecte estat

Hem fet la ruta motera europea per excel·lència, i això ja ens otorga un status de moteros de veritat...hehehe.

L'Aníbal, gran pilot i "mestre" motero, ha fet el "doctorat" Europeu. Ja tenia un status de motero elevat, adquirit a Uruguai, en els seus anys de joventut, però ara ho ha consolidat amb l'arribada al Nordkapp.

Jo he fet el "màster" i quan penso en la ruta i la fita assolida, se'm posa la pell de gallina. Sortir a la carretera amb aquest pedigrí, és tot un honor.

I la María, que ha aguantat 14 dies de patiment, hores d'avorriment al seient del darrera, fred, humitat, gana ( hahaha ) i falta d'hores de son....li donem també l'status de gran motera, que bé se'l mereix, ja que ha resistit com una campiona.


Ens queden pendents un parell de vídeos, que arribaran aviat, així que no deixeu de fer un cop d'ull al bloc les properes setmanes, així com un resum general d'impressions, sensacions, costos per conceptes, ....


I finalment, a tots vosaltres, que ens heu seguit en aquesta aventura, gràcies!!!!
Gràcies pels ànims, pels comentaris al bloc, al facebook o bé privats.

Esperem que hagueu gaudit de les fotos, de les cròniques i que, en una petita mesura, us hagueu divertit un xic.

Bona nit....i fins aviat!!!!
  

22ª etapa. 11/07/2012. Bielefeld - Beaune. 759km

Bon dia!!!

El dia s'aixeca clar i això és una bona notícia, ja que ens plantegem fer, si podem, uns 800km, com a mínim.

Aquí a ca'l Xavi, també s'esmorza bé i fem un àpat abundant, mentre petem la xerrada tots 4 i en Xavi ens ensenya part dels seus documents gràfics de les seves aventures per les geleres europees, tot una experiència apte només per a muntanyencs experts.

Malauradament, ja som a migdia, i malgrat la mandra que ens fa posar-nos en marxa per recórrer tant quilòmetres, no ens queda cap altre remei, així que, a enfundar-nos i carretera i manta, que cap al sud i falta gent...i "quartus largus", tal i com diu en Xavi...hahahaha.

Abans però, unes fotos "familiars" dels amfitrions.

Fets l'un per l'altre...hehehe

 I l'Àlex vol ser motero. N'estàs segur??? Millor una autocaravana...que no hi plou, hi cap menjar i pots dormir on vulguis.

Sense vestits de pluja, per fi, marxem cap a la ruta d'avui, enfilant la E2, cap a Dortmund.

El dia s'enfosqueix, sembla vol ploure, i vista l'experiència, ens aturem a posar-nos els vestits de pluja....i quina sort!!!!! Abans d'arribar a Dortmund, les tempestes alemanyes es volen acomiadar de nosaltres amb una festa d'aigua i comença a descarregar el diluvi universal. Us ho assegurem. Ens ha plogut molt, durant molts dies i de diferents maneres, però una tempesta com aquesta, no l'havíem enganxat, ni de bon tros. Però les nostres burres són molt burres, una d'alemanya i l'altra anglesa, així que estan parides en territori de pluja, per això no ens para ningú, avancem cotxes, anem més ràpids que ningú, però als 10 minuts, un altre McDonald's de carretera, ens serveix d'excusa per prendre un cafè i deixar passar una mica la pluja de llarg...hahaha.

La resta de viatge transcórrer sense massa incidències, tret de Luxemburg, on una incomprensible retenció amb la frontera de França, té bloquejats els darrers 5-6 km. del país.

Com aquí, acostumats a passar entre cotxes, i més si estan parats, es posem al mig i..sorpresa!!!! Aquesta gent són meravellosos conductors, cívics i respectuosos, i tant bon punt veuen els llums de les motos, els camions, monstruosos com són, maniobren el que poden per deixar-nos espai per a que podem passar, com si d'una ambulància o un cotxe de policia es tractés. La sensació és fantàstica i ens desfem en agraïments a mesura que tots es van apartant, tant ràpid com poden i nosaltres sense donar a l'abast aixecant mans i peus per donar les gràcies. "Chapeau" pels conductors europeus!!!!

Sortits de Luxembourg, avancem fins que comença a fer-se fosc i, ja que no cal fer animalades, demà ja serem a casa, decidim buscar lloc per dormir.

Passem per Beaune i trobem una àrea de servei que té hotel, així que, ja que hi tenen disponibilitat, decidim fer paradeta i fonda, que ja ens ho mereixem.

Avui n'hi sopem, però la son ens permet agafar el son ràpidament.

Bona nit...i fins demà!!!!

21ª etapa. 10/07/2012. Behringen - Bielefeld. 204km.

Bon dia!!!!!

Apa, ja hem descansat 4 hores, que ens han sentat de meravella, i ara toca dutxa, recollir i fotre el camp cap a Bielefeld, que tornem a arribar més tard del que en Xavi es pensa. ( gràcies per la teva paciència, Xavi ).

Abans de marxar, i avui amb permís de la cambrera, la Maria esmorza, perquè l'Aníbal s'ha encarregat d'agafar un plat dels restaurant amb formatge, salmó, pa i d'altres, que li canvien la cara a la Maria i li treuen un bon somriure.

A les 13:00 ja som en marxa, que segons sembla en tenim per 3 hores, però per sorpresa nostre, el camí és més curt del previst i a les 15:00 ja som a ca'l Xavi, llestos per passar una tarda de turisme per Bielefeld.

Canviats, sense motos i amb roba de passeig, anem a dinar a la zona de Betel, després baixem al centre a fer un gelat i turisme.

Aquí també es poden trobar bones postres....hehehe

 I ens han copiat....tenen la Moreneta Alemanya...hahaha

I un moment de riure, on l'Aníbal i jo ens ho passem teta. La Maria, que necessita estrís d'us femení mensuals, li demana a en Xavi que li aconseguiexi "amb aplicador", ja que als súpers només n'hi ha dels normals. En Xavi, posant a prova el seu alemany, no aconsegueix l'objectiu....aquestes dones només usen tampons sense aplicador....són dures, fins i tot en això...hahaha. Per cert, al google ho tradueixen en plan bèstia..."tampon-applikator".

Al centre històric hi queden unes cases que es van mantenir en peu durant la guerra, i ara són objecte d'admiració, ja que guapes ho son.

I en Xavi ens porta a una cerveseria amb solera, on fabriquen la seva pròpia cervesa i on la repartien, fa força anys, en bicicleta.

Salut!!!! Prost!!!

Finalment, parem al súper a comprar productes típics...hahaha, i anem a casa a sopar, kartoffelsalat i fricadelle. ( amanida de patata amb ou i salsa potent; carn picada contundent en força d'hamburguesa ).

Arribem tard a casa d'en Xavi.  La Tanja i l'Alex ja dormen i nosaltres anem a fer el mateix, que demà ens toquen força quilòmetres de ruta.

Gràcies Xavi. Hem desconnectat de la moto durant unes hores i hem passat excel·lent tarda.

Bona nit...i fins demà.

20ª etapa. 9-10/07/2012. Snig - Behringen. 685km.

Bon dia!!!!!

Això s'acaba. Avui deixarem terres nòrdiques i creuarem de nou a Dinamarca, amb l'objectiu d'arribar el més a prop de Bielefeld, que demà en Xavi ens espera de nou.

L'esmorzar d'avui ja no és tant abundant, perquè no som a l'alberg i hem de comprar-lo al càmping, on no tenen massa varietat.

No tenim massa pressa, ja que el ferry surt a les 16:30 i no trigarem més d'una hora a arribar al port, però teniem clar que avui, no jugàvem amb horaris ni disponibilitat.

Abans d'arribar, última parada a una statoil a fer el darrer cafè amb llet en aquestes terres. Allí, s'atura un camió i veiem, com deia l'Anibal, que els camions ara usen una única roda en comptes de dues, al darrera.

Arribats a l'esplanada, ens toca esperar 3 hores a ple sol, observant la rampa doble, per on entren per dalt els cotxes i per sota, camions, algunes autocaravanes i les motos. La plataforma blava es posarà recta i servirà de rampa per accedir a la part superior.

Abans de les 16:00, ja arriba el nostre ferry, que ens portarà de Kristiansand (NO) a Hirsthals (DK).

El ferry que ens porta cap a Dinamarca

Ja estem embaracats

La travessa dura 3 hores, però son entretingudes, ja que el ferry és el paradís de les compres al seu duty-free. Entre d'altres, els productes cosmètics són més barats que a Andorra..hahaha i l'alcohol, pels Noruecs, aquí està regalat. ( pel preu d'una cervesa al súper aquí compren el pack de 12...bestial ).
Com a resultat de la travessa, la María surt molt contenta amb les seves compres.

Abans de desembarcar ( 19:45 ), un dels motoristes es posa el vestit de bany ( fèia un sol impressionant ) i el prenem per boig. Aaahhhh...quina raó tenia. A menys de 45 minuts de ruta des del port, ens agafa una tormenta intensa que no ens abandona fins a sortir de Dinamarca ( 00:30 ).

I aquí comença la nit més llarga del nostre viatge!!!!

Al baixar del ferry som a 850 km. de Bielefeld, i fer-ho d'una tirada ens sembla una bestialitat. La intenció era dormir ja a Alemanya, així que passada la mitja nit, mullats i amb fred, decidim parar al primer poble alemany, Flensburg.
Sortim de l'autopista i el primer hotel, un Etap, està complet. Dins del poble, un altre hotel...complet. Desesperats, busquem un mapa del poble, trobem hotels i anem a la recerca dels mateixos. Resultat, tot complet!!!! Si, si, hi ha molts hotels, però això és turístic i no hi ha llits lliures. Passades les 02:00, tornem cap a l'autopista, a la recerca del següent poble.

I així fins arribar a Hamburg, on a les 04:00, sense dormir, fem un cafè a una benzinera i ens indiquen uns hotels propers. Un d'ells, no fa chek-ins passades les 2 de la matinada ( estúpida decisió ) i l'altre ens demana més de 140 euros per dormir unes hores. Res...decidim fer el que no volíem, tirarem fins a Bielefeld i en comptes de trigar 8 hores, en trigarem més de 12.

A les 6:20, parem a una benzinera on tampoc tenen una habitació triple. ( els alemanys són realment quadrats, i malgrat tenir habitació doble i voler compartir-la els 3, no ens deixen ). Una de les noies ens indica que a Behringen hi ha un parell d'hotels o bé a Bispingen. Gràcies, encara que mai llegirà aquest blog, li agraïm la seva amabilitat i ajuda. Seguim les indicacions i trobem un hotel on finalment dormim.

La María se'n va a dormir però l'Anibal i jo aprofitem que a les 07:00 obren el restaurant, així que ens fem un excel·lent i abundant esmorzar i a les 8 anem a dormir, posant el despertador a les 12:00, que en Xavi ens espera.

Així doncs, després de 21 hores desperts i tota la nit conduint, per sort, ja descasem, encara que sigui per poques hores.

Bona nit ( bon dia )...i fins demà ( o d'aquí a poca estona ).

19ª etapa. 08/07/2012. Preikestolhytta - Preikestolen - Snig. 199km.

Bon dia!!!!!

Avui comença la darrera jornada completa a Noruega....això ja està arribant al seu final, però avui ens queda una de les fites importants del viatge, pujar fins al púlpit, el Preikestolen.

Però bé, comencen pel principi, que avui s'ha aixecat un dia esplèndid, magnífic; de fet, és el millor dia de sol que hem tingut en tot el viatge i, per sort, avui, que hem de fer una excursioneta i gaudir d'unes vistes impressionants, segons diuen.

fa un dia preciós....a caminar

Per no variar, hem tornat a fer un mega esmorzar a l'alberg i, aquesta vegada, tots 3, ens emportem un bon entrepà a la butxaca, que ens farà falta recuperar una mica d'energia quan arribem al cim.

El púlpit es va formar fa 10.000 anys, quan la gelera del Lysefjord es va desfer i permet que es puguin tenir unes vistes immillorables del fjord.

Recorregut i altimetria

esquema dels fjords

Calçats, i tot a punt, comencem la caminada cap al Preikestolen.

La ruta té dos desnivells suaus inicials, que ja marquen una sel·lecció dels caminats, tot i que és apta per a tots els públics. Bé, els únics que vàrem veure que no pujaven, un matrimoni força gran d'espanyols, que patien dels ossos i que el tram final no van poder ( millor, perquè tampoc és un camí pla ).

Vinga, fa una mica de calor, però això no és cap obstacle.Una pausa....

Ja som a mig camí...ara arriba el tram més exigent.

Superat...un bon tram de pedres i un desnivell que fa esbufegar a més d'un...hehehe.

Això ja està quasi fet....un últim esforç, que val la pena.

Aquí s'arriba a un llac on hi ha alguns valents que s'hi banyen, i no és per menys, perquè la calor i el dia ho permeten.
Primeres vistes del Lysefjord....

Ja falten pocs metres per arribar.....

i l'alçada és impressionant....

Ja hi sóc!!!!!!!

Ja hi son!!!!!

La col·lecció d'imatges és infinita, però aquí en teniu una breu sel·lecció.

treient el cap.....

i els peus!!!!

Contents i satisfets, enfilem cap avall, ja que això s'ha omplert de gent. La baixada és pesada i feixuga perquè molta gent està pujant.

Wooow, si és diumenge i fa bon dia...el pàrquing és ple a vessar i la carretera té un parell de quilòmetres de cotxes aparcats al voral....massa gent.

Agafem les motos i marxem per la E39 en direcció a Kristiansand, on demà hem d'agafar el ferry que ens tornarà a creuar cap a Dinamarca.
A 40 quilòmetres, parem a un càmping a fer la darrera nit a Noruega.

Bona nit...i fins demà!!!!

18ª etapa. 07/07/12. Bergen - Preikestolhytta. 210km.

Bon dia!!!!

Som a Bergen i tot i que ahir el temps ens va donar una treva, avui plou....quina novetat...gggrrrr.

Apa doncs, rutina diària. Baixem a fer el gran esmorzar ( aquest buffet encara millora algun dels anteriors ) i no ens quedem curts, així que mengem de tot i de manera abundant. Aquí si que posem en pràctica això d'esmorzar fort, dinar lleuger i sopar suau.

Tot llest per sortir i de les dues alternatives que teníem, escollim la més curta, que ens portarà per la E39 cap a Stavanger, usant també, un parell de ferrys. Ja que el dia no acompanya  més val estar menys hores sobre la moto i dins els ferry ( un d'ells de 50 minuts, l'altre de poc més de 25 i el darrer de 45 ). Si el temps ho hagués permès, la intenció era anar per la carretera turística 7 cap a Kollanes, baixar per Hordatun i enllaçar amb la següent carretera turística fins a Jorpeland.

Primer ferry

Aquí al sud de Noruega, les motos ja no fan cua com habitualment, sino que avancen fins a l'entrada i pugen els primers, aprofitant el forat que queda davant de tot.

2o ferry

Ja que és una etapa de transició, que ens ha de portar prop de la sortida cap al Preikestolen, anem molt relaxats, per fi, i aprofitem per dinar, tot i que ens quedem a mitges ja que el ferry és massa curt...hahaha. Al sortir, ens cau un bon xàfec i parem a acabar de dinar, sota un porxo d'una botiga.

A quarts de 5, ja agafem el darrer ferry a Stavanger, direcció Tau, ja que així ens estalvíem uns quants quilòmetres, fent la volta per Sandnes.

Stavanger - Tau

Poc habitual en la ruta, però ja d'acord al planificat, són les 18:00 i ja busquem lloc per dormir, per evitar les sorpreses d'altres dies i anar a dormir massa tard, excessivament cansats i amb males sensacions.
Al llistat d'albergs, de gran utilitat, per cert, hem vist que n'hi ha un a Jorpeland, i tot i que per internet diu que és complet, seguim la suggerència de la Maria i anem a buscar-lo, per si de cas.
Després de voltar i no trobar-lo, ens indiquen que és al peu de l'inici de l'excursió. Com no ha d'estar ple???

Enfilem carretera amunt, i en pocs minuts som al pàrquing. Força gent, cotxes, motos....però cal preguntar. Quants?? 3?? haurà de ser a l'edifici de baix i és una mica car...però no ens ho pensem...ens quedem, que el lloc és idíl·lic.

El dia s'ha mantingut tapat, hi ha boira cap als cims, així que veurem que ens esperà demà.

Primer, anirem a fer un tomb fins al llac, ens arreglarem i anirem a sopar, ja que avui, com que som una mica lluny del poble i això està arribant al seu final, hem decidit regalar-nos un sopar ( el sopar ) al restaurant de l'alberg.

I ja que tenim aigua...doncs a remullar els peus de nou ( aquesta ja no està massa freda ).

A remullar-nos

Pugem a quarts de nou al menjador, però la reserva és per les 21:30, així que intentem actualitzar el blog i aprofitem per penjar noves fotos i ubicacions al facebook.

A les 21:00, cap a taula, i aquesta vegada, amb cervesa inclosa...tot un luxe, de debò.

Comencem compartint uns aperitius, un peix boníssim i un foie amb melmelada i no sabem què més...hehehe.

Estava per llepar-si els dits, i quan arriba el segon, no recordem fer les fotos, però era un filet de vedella exquisit, que ens va fer gaudir moltíssim.

Després de sopar, cap al llit, que demà ens toca excursió al púlpit i uns pocs quilòmetres a mitja tarda.

Una bona imatge per anar a dormir.

Bona nit...i fins demà!!!