Ja som a Berlin (28/9/12)!!!!

Bona nit!!!

Avui hem marxat cap a Berlin per la primera gran cita de l'any, la Marató de Berlin. El repte, en marxa des d'ara fa un any, ja és una realitat. Falten poc més de 40 hores per la sortida i els nervis ja són a flor de pell.

Esperant embarcar....1 hora de retard

La sortida ha estat un pèl més tard del prevista, per un retard al vol, però hem aprofitat per xerrar, fer un cafè i, a la cua per embarcar, passar una bona estona amb el Sr. Constantí Sotelo, que el vaig veure a TV3, abans de la marató de Nova York, i avui també venia cap a Berlin, per córrer en aquesta. (un jubilat digne d'admiració, el qual en Martí també coneixia, perquè ha estat un excel·lent director d'orquestra, en la seva vida professional).

El vol sense cap incidència, tret del retard, i una vegada a Berlin, cap a la destinació final, a casa d'una amiga que ens ha cedit el seu pis, per avui, molt amablement.

Al "ring" de Berlin ( el metro )

Saludant a la Vero

Sortida al super, pa, embotit, cerveseta i cap a sopar, que el dia ha estat llarg.

A la salut d'en Pedro, que no ens ha acompanyat

Bona nit...i fins demà.

Escapada Andorrana ( 07/09/12 )

Bon dia,

Divendres, festa i bon temps...per tant, toca moto..hehehe. 

Aquesta vegada marxo acompanyat amb l'Enric, que sempre s'anima a fer escapades d'un dia, ja que també li agrada això de rodar per les carreteres pirinenques, entre setmana i amb poc trànsit.

No marxem tard, ja que la ruta que farem és llarga, ja que pujarem per Vic, Ripoll, la Collada de Toses, Puigcerdà, Porte-Puymorens i finalment entrarem a Andorra pel Pas de la Casa....com m'agrada aquesta ruta ( amb la primera moto la vaig fer un parell o tres de vegades i amb la Bèstia ja en van 4 més, les 2 darreres en menys de dos mesos ).

La pujada fins a Vic és avorrida, ja que l'autovia no té cap interès automobilístic però després, malgrat que continuem en la nova autovia fins a Ripoll, el paisatge canvia, es respira ja aire pur i la temperatura baixa, igual que la humitat, que fan que la sensació sigui gratificant i conduir la moto esdevé des d'aquí, un plaer.

Tant l'Enric com jo som de bon menjar i la gana ja en deixa sentir ( només fa 2 hores que hem sortit..hehe ), decidim parar a Ripoll a esmorzar. No hi ha document gràfic, però els entrepans de llom i formatge i botifarra i formatge, són dignes dels millors engrapadors.  

Feta la pausa i amb l'estómac ple, enfilem cap a Ribes i la Collada. I de nou a fer revolts i revolts, cada vegada amb una millor traçada i amb més velocitat.

Incís motero: seguint la recomanació d'en César ( cap de taller del BMW Keldenich d'Esteve Tarrades ) i confirmat a SAS Pneumàtics, abans de marxar a fer la ruta cap al Cap Nord, vaig muntar uns Bridgestone BattleWing. En els 10.000km de ruta no vaig poder valorar-ne el comportament, tot i que nous de trinca es van portar de meravella, però ara, una vegada usats i en carretera de muntanya, tot i la meva poca perícia conduint, aquests pneumàtics m'han permès fer els revolts més ràpids i segurs que he fet mai fins ara amb aquesta moto. La diferència és increïble i el gaudi damunt la moto ha canviat de manera espectacular. Per tant, de moment, recomanables 100%.

Estat del pneumàtic del darrera després d'11.000 km....fantàstic

Hem avançat cotxes, autocaravanes, i hem pujat a un ritme alt, però per damunt de tot, passant-ho pipa. Arribats als desviament cap a la Molina, m'espero, ja que l'Enric va un pèl endarrerit, però com ja és habitual, l'Enric es passa el desviament i continua recte....hahaha. Preparat per fer mitja volta i agafar el camí llarg cap a Puigcerdà, abans de perdre l'Enric de vista, fa un recte i se'n va a terra!!! L'Enric ha caigut...sí, sí, i no el veig. 

Em moc cap al pàrquing que hi ha a la cruïlla i al deixar la moto i començar a córrer cap a l'Enric, aquest ja està dempeus, sense el casc, i fent "ok" amb el dit polze. 

Lloc on l'Enric se'n va a terra

 L'Enric s'ha despistat i quan ha volgut girar era massa tard. Ha fet el recte, però la vora de la carretera, que és molt alta, el desestabilitza i cau, amb la fortuna que no hi ha grans pedres i un coixí d'herbes i, val a dir-ho, algunes tifes de vaca, li fan la caiguda més suau.

Sortim del lloc i parem a fer un cafè. L'Enric es neteja les rascades, revisem la moto i sembla que tot està en ordre.

Pàrquing de la Collada de Toses

Al fons...La Molina

Refets de l'ensurt, reprenem la ruta, baixem a la Cerdanya, creuem Puigcerdà i pugem el Col de Puymorens en un tres i no res, tot i que a ritme més lent, fins que l'Enric recuperi la confiança.

Ja a Andorra, baixem des del Pas de la Casa, amb una excel·lent temperatura, aire fresc i net i les vistes habituals de bosc i pistes d'esquí, preparades per rebre les nevades d'aquí a pocs mesos.

Fem una paradeta a Soldeu, a un super on es pot fer un tastet de formatges i embotits. Comprem poca cosa però omplim la panxa de bons formatges i algun tros d'embotit de senglar. Aquí, l'Enric comença a anar coix i la cosa no fa bona pinta.

Arribats a Andorra la Vella i una vegada dinats ( al McDonald's, per cert ), fem unes compres i l'Enric ja va coix del tot. El genoll dret ha rebut un impacte més fort del que es pensava i ja no pot caminar gaire...això es complica.

A mi se'm fon la bombeta del davant i parem a Motocard a canviar-la. Després, darreres compres al Punt de Trobada i....l'Enric em diu que no pot continuar!!!! Ostres, ara si que l'hem feta bona. 

Sense parar a la duana, fem via fins a la Seu d'Urgell i anem directes a l'hospital. Després de quasi 2 hores, l'Enric ja està llest per marxar....però en moto no serà!!!!

Cama immobilitzada, coma mínim, 1 setmana

A partir d'aquí, l'Enric contacta amb el RACC, que, després d'una llarga espera, li recull la moto amb una grua i un taxi ( un magnífic Mercedes ) l'espera per portar-lo fins a Barcelona.

Servidor, prop de la mitja nit, agafa la moto i comença la ruta de retorn cap a Barcelona. Per sort, la son no apreta, la carretera va pràcticament buida i la temperatura és suficientment baixa com per mantenir-me despert, però sense passar fred. 

Cansat però sense cap incident addicional, arribo a casa. Ha estat una jornada llarga, amb una pujada a la Collada genial, però amb un regust amarg. 

Ànims Enric, que la propera sortida ja és més aprop.

Bona nit....i fins aviat!!!

02/09/12 - Compte enrera per Berlin - 4 setmanes

Bon dia!!!!

Sí, Berlin s'apropa. Un dels objectius de l'any és a tocar, la Marató de Berlin, el proper 30 de setembre.

Després de la pausa estival de les vacances, i quines vacances, des de que vam tornar, els entrenaments han estat habituals però difícils, ja que la calor i la humitat d'aquest estiu no ajuden a entrenar, però els km. han anat caient i la forma millorant lleugerament.

Fa un parell de setmanes, aprofitant els dos dies de festa setmanals, escapa motera a la Val d'Aran. Oooohhhh, quin gust tornar a agafar la bèstia i fer 4 horetes de moto, passant per Collegats, Sort i el Port de la Bonaigua. No fa mal temps, però enganxo el cap de setmana més calurós de l'estiu, i quan passo per Ponts, el termòmetre marca 37,5ºc i pujant...buff, com trobo a faltar la frescor d'Escandinàvia. Però bé, calor o fred, escapar-se a la Val d'Aran és un plaer i gaudeixo de la ruta moltíssim. ( els pneumàtics així ho demostren, amb la ratlla de desgast més propera a l'extrem que mai ).

Arribat a la Val d'Aran, gràcies a la Tami i a en Miguel, m'allotjo a l'Hotel Himàlia Baqueira a preu d'amic i així podrem sortir plegats a fer l'excursió dissabte, sense desplaçaments addicionals. Ja que la Tami treballa, en Dioni i jo marxem a fer un mos, que al final, s'ha fet tard i demà, en Dioni ha de matinar, que marxa amb un grup a quarts de 7 del matí.

La Tami i jo ens marquem una bona fita, pujar el Montardo, la muntanya més alta de la Val, que promet unes vistes esplèndides cap al Pallars, França o l'Aneto.

Aparcats a 2 km. d'Arties, iniciem la caminada cap al refugi de la Restanca, passant primer per la pista, aburrida, però que permet escalafar una mica la musculatura, pel que després vindrà.

Arribats a la Restanca, el vent bufa i encara no fa calor, fet que ens ajuda a continuar pujant sense excessius problemes. La ruta és d'un nivell d'exigència mig, requereix esforç però tots dos estem en bona forma, així que anem fent, a bon ritme, i reduint el temps d'ascensió, respecte a les previsions.

La Restanca

Molt bé Tami, ets una campiona!!!

Amb vistes a l'estany de les Monges, aprofitem per, diguem-ho així, dinar, tot i que la quantitat del que mengem no ha de ser suficient ni per 2 hores de camí...hahaha, tot i així, gràcies a la previsió de la Tami, portem menjar, que si fos per mi, no teniem res per menjar.

Última pujada...o no

Després de dinar, i ja amb les forces justetes, arribem al cim, des d'on, tal i com esperàvem, gaudim de les vistes, tot i que una mica enterenyinat, per culpa de la calor que està fent. ( Xavi, ja em diràs on és el Moredo i el Cuenca ).

Vistes des del Montardo

Mirant l'Aneto

Hem fet el cim

Venim d'aquell pàrquing..que menut es veu

La baixada la fem prou ràpida, però les forces em fallen, els genolls em fan molt de mal, i ja trams que els haig de fer corrent, que em fa menys mal que caminant. 

refrescant els peus

De nou a l'hotel, dutxa relaxant, migdiada i a preparar-se pel sopar, que el farem a Vielha, després de menjar alguns pintxos.

Dissabte estic que no m'aguanto després de la pallisa que m'ha donat la Tami, aixíq ue em passo el dia fent el gandul, llegint el diari i respirant aire fresc. A la tarda, tornem a fer uns pintxos i un Martini, per recordar els nostres diumenges de temporada hivernal. Al vespre, anem a un dels nostres clàssics, a Ca la Carmela ( Unha ), on menjarem la seva famosa olla aranesa, que malgrat la calor, entra sola i està boníssima. A l'estiu han tornat a baixar el preu del menú i surt a un preu molt més que acceptable. Avui, el cambrer ens sorpren, i ens obsequia amb una truita de bolets, per llepar-s'hi els dits, i, en acabar de sopar, amb 3 mojitos, que ens els prenem a la fresca.

Uuummm...mojitos a Ca la Carmela

I diumenge tornar despertar del somni i tornar a la realitat, per tant, moto i cap a casa, que a la tarda treballo. Nois, gràcies de nou per dos dies fantàstics a la Val.

Potser que reprengui el fil inicial del post, i us digui que vaig comprobar que estava en una forma millor del que pensava, però el tema genolls em va deixar amoïnat. Ara no hi faré res, però tant bon punt torni de Berlin, toca fer una bona ITV, revisar esquena, tendó, genolls...bufff...acabaré com al dona biònica...hehehe.

No he aconseguit fer més de 3-4 entrenaments per setmana, com us dèia, per les altes temperatures i la humitat, però entre 8 km d'aquí, 14 d'allà i 25 de no sé a on, aquesta setmana he tornat al pla de manera estricta, i avui n'han tocat 32, per la Crta. de les Aigües. Que dur que és!!!! Martí, avui entenc els comentaris generals de que la Marató són 10km després de 32, ja que avui, no en podia fer cap més.

Com en d'altres sessions, controlar la velocitat em resulta excessivament difícil, i on he d'anar a 5:30' el km. vaig a 5:10' i quan haig de fer els 22 finals a 5:10', difícilment pujo dels 4:40' i això no ajuda gens a entrenar, però bé, aquestes properes setmanes, amb en Martí, que porta un mega pulsòmetre, aconseguirem controlar-ho més i fer-los com toca...o això espero...hehehe.

Sensacions bones fins al km. 23.  A partir d'aquí, ha tocat patir i els darrers 2 km s'han fet eterns. De nou, el genoll esquerra es queixa, però ara ja no s'hi val...ara toca Berlin i després, ja en parlarem.

Bona nit i fins aviat!!!