04/04/13. Pròxima visita, el 09 de Maig...buuffff

Bon dia,

Ja fa 5 dies i s'han fet llargs. Això d'estar quasi bé tot el dia al sofà, no fa per mi, però com que no hi ha alternativa, toca resignar-se.

Ahir a la tarda, visita d'en Fran, la Maria i l'Aníbal. Excusa perfecte per sortir un parell d'hores de casa ben acompanyat, a fer unes birres i unes rialles, que m'han anat de conya...gràcies nois!!!.

Avui plou una mica, algun ruixat de tant en tant i prevista pluja quan sigui a cal metge, així que res de fer el valent i taxi cap a la visita.

El Dr. Norberto va amb retard, com habitualment, ja que dedica el temps necessari als seus pacients i com jo, que ens coneixem de l'hotel, doncs també aprofitem per fer-la petar uns minuts. Li demano, igual que al d'urgències, una solució per poder moure'm amb més facilitat i poder anar a treballar. Cap problema, m'envia a l'ortopèdia, que casualment està al costat de casa. Malauradament, no ens tornarem a veure fins el 9 de maig, així que em queden 35 de bota ortopèdica.

Taxi de tornada i cap a l'ortopèdia. Em treuen tota la parafernàlia que portava i em posen la bota, que em donarà una llibertat, molt agraïda a la dutxa, que millora la mobilitat i la higiene...hehehe.

Apa doncs, aquí teniu la meva companya els propers 35 dies.

Fins aviat!!

30/03/2013. Una nova lesió.....gggrrrr

Bon dia!!!

Doncs si, així és, de nou lesionat.

Aquesta freqüència de lesions ja m'està tocant la moral, però només queda resignació i paciència, molta paciència.

He decidit sortir a córrer, per fi, després de la marató, tot i haver tingut un procés de recuperació ràpid i magnífic, fins avui no he sortit, i ho he fet amb en Rodri, que feia temps que volíem sortir a córrer junts.

Hem baixat Marina i hem agafat la Barceloneta, en direcció al W. A l'arribar-hi, en comptes d'anar fins al final, hem decidit pujar i passar per davant i veure el Port....maleïda decisió, ja que al pujar els graons, al segon, m'he torçat el peu esquerra i ha fet "creck" sec i desagradable.

De seguida he sabut que alguna cosa fotuda m'havia fet, i malgrat voler caminar una mica, ha estat impossible. Una primera miradeta i ja s'estava inflant, així que he deixat la bamba posada fins arribar a la Fiatc. La Rachel i en Rodri s'ha ofert a portar-me i m'han fet un gran favor.

Allí m'he tret la bamba i el resultat ja era evident....

Radiografia i diagnòstic....fractura de la base del 5è metatarsia. Resultat, 4 setmanes amb guix....nooooo.

Parlant amb el metge i donat el poc temps que fa que sóc a la nova empresa, li dic que necessito treballar, així que finalment m'immobilitzen el peu i dijous haig d'anar al trauma per convèncer-lo que em posi un boti ortopèdic.

De moment, surto així cap a casa, resignat, fastiguejat però al final, de bon humor, perquè dins de la mala sort, la Marató ja està feta i, sí, em perdré Bombers, però hagués estat pitjor perdre's la Marató.

Anem amb la Rachel i en Rodri a fer un vermouth i cap a casa, cama enlaire i a fer bondat....que llargues es faran les 4 setmanes.

Fins aviat.

17/03/2013 - Marató de Barcelona

Bon dia!!!!

Ja ha arribat, avui és el gran dia...la meva segona marató, i aquesta vegada a casa.

Començar, no comença bé el dia. Des d’ahir que els nervis són a flor de pell, no per la cursa en si, sinó per l’estat del genoll esquerra, que des de la marató de Berlín, està força tocat.

Ahir la Thais, la meva fisio ( www.fisioterapiagaudi.com ) , una professional excel·lent, em va posar les bandes de kinesio, per poder intentar fer la marató. Em va fer assegurar-li, que en cas de dolor, pararé si o si, ja que la ruptura del tendó rotulià és una lesió seria de veritat. Així que, una vegada posades, cap a casa i a descansar.

Avui ens hem llevat amb un bon ruixat i això de que plogui no em fa massa il·lusió, perquè sí, no farà calor,però si està mullat, no és massa còmode córrer.

Baixo a buscar en Martí i marxem cap a Pl. Espanya, on ens trobarem amb en Pedro i en David. D’aquí a unes hores passaré per aquí ( i de fet no veuré ni el rètol ) i no vull deixar de fer-me la foto.

El guarda roba està molt ben organitzat i en un tres i no res, ja som a fora escalfant, sota un nou ruixadet.

Degut a les lesions, cap d’ells acabarà, però una vegada apuntats, no es volen perdre la sortida i uns kilòmetres d’aquesta cursa.  Aprofito, i li pispo a en Pedro el seu garmin, estri que m’ha anat perfecte i que em plantejo seriosament adquirir.

I arriba l’hora!!! Com sempre, sortides esgraonades i ens toca esperar uns minuts però finalment arranquem.

 

Enfilem Creu Coberta a bon ritme i Crta. De Sants. Quan ens apropem a Avgda. Madrid m’acomiado d’en Martí, ja que com que no acabarà, ja tenim clar que tenim objectius diferents i, amb bon criteri, no vol forçar per si els genolls el castiguen.

Els primers 10 km. passen molt ràpid i amb un ritme molt proper al previst. Em trobo còmode, noto el genoll però no fa mal, així que endavant.

Baixant pel c/Tarragona, cantonada amb València, saludo a la Carme, amiga de la família des de fa quasi 40 anys. Feia força que no ens veiem i han estat uns instants molt bonics.

Avancem per Gran Via, Psg. de Gràcia, Rosselló, Sardenya i girem a València. Aquí tinc el primer punt de contacte amb ma germana, que em establert 4 punts al llarg de la cursa per saludar-nos i, amb el dit polze, indicar-li el meu estat, bàsicament del genoll. Ens veiem, picada de mans i polze clarament enlaire.

Vaig molt bé, ens apropem al 19 i el ritme continua dins del previst. Aquí em trobo la Cristina, la ex-monitora de running del Duet. Fa uns 200 metres amb mi, perquè espera una amiga i em desitja sort fins al final, tot aconsellant-me guardar forces.

Passem la mitja i comença la veritable cursa. Primer avituallament amb bossetes de gel, i n’agafo dues, amb l’estratègia de prendre’l als 20,  27 i als 35.

Al gir de Meridiana amb València, segon punt de contacte amb la Patrícia i de nou, polze enlaire i picada de mans. Hi ha una aglomeració de públic impressionant, i en aquesta ocasió, està sent un estímul molt i molt important.

Baixem a buscar Gran Via, Rambla Prim i Diagonal en sentit ascendent, cap a la Torre Agbar. Un nou avituallament complet, amb fruita, fruits secs i begudes. Un tram amb gotet d’avellanes, nous i ametlles, però no m’acaben de caure del tot bé, així que, prou fruits secs. I arriba la primera punxada. El genoll avisa que ja portem molts kilòmetres i sembla que ja en té prou. Pocs metres més endavant, la segona i ja no veig clar acabar, així que decideixo passar l’Agbar i si arribo a Marina, parar a casa la Patrícia. A l’Agbar tenim el tercer punt de contacte i ara el polze indica que la cosa no rutlla. Està ple de gent, molta més que l’any passat i l’ambient és excel·lent, però tal i com m’explica ma germana a l’acabar, en aquest punt he passat amb molt mala cara, sobretot, preocupat pel genoll.

Seguim fins a Diagonal Mar, Taulat, Selva de Mar i Garcia Faria. A l’arribar a l’Atenea, no puc deixar d’entrar-hi i fotre-li un crit a l’Àlex, que està al telèfon, però que a tingut el detall, a quarts de 8, d’enviar-me un whatsapp per desitjar-me sort.

Lateral de la ronda i Marina. Som al 35 i passo per casa la Patrícia i l’Enrique i aquí hi és ell, esperant al lloc habitual. El veig en la distància, alço braços , em veu i també fem una picada de mans. Això està arribant al tram final, el mur no apareix i continuo marcant un ritme força constant. Girem a Pujades i trobo la Patrícia al darrer punt. Ja vaig cansat, normal, però el polze torna a marcar amunt i es bon senyal. Costarà, però això ja no s’escapa.

Uns metres més endavant, la Rachel i en Rodri també em saluden i em donen la darrera empenta que em cal per seguir endavant. Al girar Lluís Companys hi ha una quantitat de públic que no m’hagués imaginat mai. Aquesta quantitat de gent, amb una bona cridòria, continua fins a Plaça Catalunya.

Per un moment, semblem atletes professionals esperonats pel públic del carrer. Salvant les distàncies, puc entendre com d’emocionant pot ser per als professionals que la gent els animi al llarg de les curses, ja que l’estímul que proporciona és difícil d’explicar amb paraules.

Girem cap a Portal de l’Àngel. Baixant per aquí, i ara amb poca gent, prenc consciència completa del ritme que porto. No accelero, no el canvio, ja que aquest ritme em portarà fins al final. Visualitzo el poc més de 3 kilòmetres que em queden, fa molta estona que no miro el crono, ja que ara el temps no importa i no tinc cap referència de com vaig.

Passeig Colom, Plaça del volcà i el tram final, el temut Paral·lel. Conscient que vaig bé, dintre de les circumstàncies, segueixo marcant el mateix ritme, sense afluixar. Mentalment faig preparat per aquests 2 darrers kilòmetres, no paro ni a l’avituallament i avanço corredors constantment. Ja fa uns quants kilòmetres que hi ha gent amb rampes, gent que s’atura i al Paral·lel, això s’accentua.

Ja tenim les tanques, molta gent, Plaça Espanya a pocs metres i el gir, últims metres. Apreto tot el que puc, això ja està, m’envaeix una alegria immensa i creu-ho la meta!!!!! La Marató de Barcelona ja és un fet!!!!!

I el crono???? Impressionant, tal i com va passar ara fa un mes a la mitja, nova millor marca de la Marató, 3:35:07!!!!!

Estiro una mica, es posa a ploure i marxo cap al guarda roba per recollir-ho tot.

En Pedro, en Martí i en David han fet els kilòmetres que tenien previstos i amb sensacions prou bones, tret d’en Martí, que els genolls no l’han deixat fer tot el que hagués volgut.

Em salten llàgrimes. Tanta tensió acumulada, tants dies sortint a entrenar, el genoll al límit però amb un objectiu molt clar, acabar la segona marató. L’objectiu l’he assolit i amb un resultat molt i molt bo. He rebaixat la marca de Berlín en 12 minuts i he acabat en millor estat, no puc demanar més.

Ha estat una cursa fantàstica, carregada d’emocions i que ha acabat de la millor manera que avui podia acabar.

Fins aviat!!!

Km5  Km10  Km15  Km20  1/2  Km25  Km30  Km35  Km40  Final Temp Acumulat 00:25:38 00:50:46 01:16:05 01:40:56 01:46:17 02:05:43 02:31:26 02:57:38 03:23:45 03:35:07 Posició 6487 6331 6104 5932 5910 5776 5570 5297 4902 4511

Km0-5  Km5-10  Km10-15  Km15-20  Km20-25  Km25-30  Km30-35  Km35-40  40-Final 00:25:38 00:25:09 00:25:19 00:24:51 00:24:48 00:25:43 00:26:13 00:26:07 00:11:22 00:25:38 00:50:46 01:16:05 01:40:56 02:05:43 02:31:26 02:57:38 03:23:45 03:35:07

24/02/13 - MaraTest de Badalona (30Km)

Bon dia!!!!

06:00 i tornem a iniciar la rutina d’aquestes darreres setmanes. Mai havia fet tanta cursa en tant poc temps i s’està convertint en rutina.

Fa molt de fred. Hem enganxat el cap de setmana més fred de l’hivern i ahir, al voler sortir a estirar les cames uns quants quilòmetres, em vaig trobar una estampa poc, molt poc habitual a casa.

Anirem a Badalona, en Martí i jo, en transport públic i haig de sortir aviat de casa per anar a buscar-lo.

Són les 7:05 i surto abrigat com mai i tot i així tinc fred. Quina mandra marxa a córrer en aquestes circumstàncies, però una vegada fet, sempre val la pena haver sortit del llit per fer el què volem fer.

El trajecte fins a Badalona el fem relativament ràpid, amb Renfe via Sagrega i enllaçant amb la línia 10 del metro, una part del que serà la futura ( ves a saber quin any ) línia 9 que portarà fins l’aeroport. És una línia a molta profunditat, totalment automatitzada, amb combois sense conductor i andanes amb doble mampara, per fer coincidir les portes del metro amb elles.

Arribem no massa sobrats de temps i aquesta vegada, la tercera visita al lavabo l’haig de fer aquí, en un d’aquells provisionals de plàstic que hi ha al carrer....còmic, però real.

Costa molt escalfar, tots tenim cara de fred, i les indumentàries són de ple hivern. Avui no m’ho penso i em deixo posada la samarreta de màniga llarga per sobre, en previsió de poder treure-me-la, si s’escau i em poso el parell de guants que ens van donar a la cursa de St. Antoni, vist que pateixo de fred a les mans, sempre que començo les tirades.

Fem quatre passes aquí i allà i es fa ràpid l’hora d’anar a la sortida. Està força mal preparat i ens permet entrar per la mateixa línia de sortida i com que està ple, ens quedem a menys de 3 metres de l’arc, ja que no podem retrocedir més.

S’endarrereix la sortida, segons diuen per manca de confirmació de la Guàrdia Urbana, però finalment arriba i sortim.

El recorregut seran dues voltes al mateix circuit, cosa que a mi, personalment, no m’entusiasma. 
Els inicis són oberts, per carrers en polígons plens de basars xinesos de venda a l’engròs. No portem ni 1 quilòmetre, que necessito treurem la màniga llarga i els guants. Amb l’ajuda d’en Martí, i sense aturar-nos, em quedo en màniga curta i llest per córrer els 29 restants tal com toca....hahaha.

Creuem la via el tren pel pont elevat i veiem la banderola dels 3:30. No vull que m’avanci i m’acomiado d’en Martí seguint a un grupet que va a bon ritme.

El recorregut va prop de platja, força distret i fora de ciutat, que comença a agradar-me molt.  Anem a un ritme al voltant dels 5’ però estic còmode , la banderola continua a la mateixa distància i m’animo.

Arribats al terme municipal de Montgat, fem mitja volta. En aquest tram del recorregut, els corredors en ambdós sentits ens veiem i pocs minuts després el canvi de sentit, i acompanyant la banderola dels 3:30, en Martí i jo ens saludem. El veig content, sense cara d’anar forçat i amb aspecte de gaudir i no puc deixar de somriure, ja que m’agrada veure’l de nou fent quilòmetres. ( En Martí i jo em fet força quilòmetres d’entrenament junts. Em va animar molt quan vaig patir la lesió del tendó i va estar allà en els meus primers entrenaments de recuperació. Hem compartit curses i el fantàstic viatge a Berlín, per la marató, com podeu veure a les cròniques anteriors. )

Casualitats de les curses, enganxo a una parella que recordo de la setmana passada, la Carola i en Xavi, que marquen un ritme alt, però amb un tarannà de no fer res. M’agrada veure’ls córrer, ho fan fàcil i els pregunto si, efectivament, són els de la setmana passada i m’ho confirmen. Vaig amb ells fins acabar la primera volta, amb ritme per sota dels 4’50’’ i arribats a l’inici de la segona volta, i tal i com m’havien avisat, canvien el ritme i comencen a allunyar-se.

Repertir la volta no es fa tant incòmode com pensava, però mantenir el ritme si...hehehe. En l’avituallament de la platja enxampo un noi donant gels i no m’ho penso dues vegades, malgrat la recomanació de no fer experiments en cursa, ja que jo no en prenc mai.

Els primers instants l’estómac sembla no agradar-li massa, però deu minuts més tard això ja ha passat.

Tornem a fer el canvi de sentit, i la banderola dels 3:30 és un pèl més lluny que abans...fantàstic. I en Martí???? Haurà afluixat el ritme, que és molt alt per ell en les circumstàncies actuals. Banderola de 3:45 i tampoc. Mal presagi. La de 4:00 i no l’he vist. Bé, ens haurem creuat sense veure’ns o li ha passat quelcom.

Els darrers 5 quilòmetres se’m fan llargs, sensació com la de Granollers i que ja conec. Sort a això, i conscient d’estar pagant un preu alt per l’excés d’eufòria en la primera volta, em concentro a intentar no baixar el ritme i veure passar els km.

En més d’una ocasió reclamo al públic que ens animi, que és ara quan realment fa falta.

Darrera recta, menys d’un quilòmetre i això està fet. A menys de 200mts i veient l’arc d’arribada, em fot un crit en Martí per donar-me ànims. Està ja abrigat, amb la bossa, senyal que s’ha hagut d’aturar...ja m’ho explicarà.

Aturo crono en 2:27:00, tres minuts per sota del millor escenari previst, però molt conscient que aquest no és el ritme de la marató, sinó, si que sabré, i de debò, que és el mur i patir durant 10 interminables quilòmetres.

Em retrobo amb en Martí que m’explica que als 16, el genoll no l’hi ha permès continuar. No és un bon senyal i ho reconfirmarà el dilluns, la visita al metge que l’hi prescriu repòs. Em sembla que em quedo sòl per la marató. Ja ho veure’m.

Saludo a en Xavier Bonastre, del qual n’he descobert el bloc fa poques setmanes i el felicito pel mateix, ja que m’agrada força. És un paio simpàtic i molt agradable i referma la boníssima impressió que ja en tenia d’ell, només de veure’l a TV3.

L’experiència del MaraTest ha estat positiva. N’he tret bones conclusions, he fet més quilòmetres a les cames i he passat un bon matí, malgrat el sobre esforç i la lesió d’en Martí.

Fins aviat.

17/2/2013 - Mitja Marató de Barcelona. Nova millor marca!!!

Bon dia!!!

05:30 i ja sona el despertador. Avui toca llevar-se més aviat, ja que la sortida és a les 08:45 des del Passeig Pujades.

Ja sabeu, rutina habitual d’esmorzar cereals amb plàtan, bany, dutxa i bany...de nou.

La samarreta d’aquest any és blanca i de Kalenji, d’una qualitat no massa alta, però farà el seu servei durant els 21,097km d’avui.

Llest per sortir, amb pocs nervis encara, agafo la moto i marxo cap a casa de na Mire i en Pedro, ja que aquesta vegada en Martí no ens acompanya ( tenia prevista una ruta de muntanya que tampoc fa per la manca d’entrenament ).

Em reben tota la família, i l’Ona sempre amb un somriure, tot i la timidesa inicial.

Sorpresa del dia, en Pedro no vindrà!!!! Divendres, jugant a pàdel, va recaure d’una antiga lesió d’esquena que el va fastiguejar durant mesos i, pel que es veu, no està ben guarida.

Aprofito de nou el seu bany, per fer una última visita al Sr. Roca i sortir amb el budells ben buits.

Vinga doncs, som-hi!!! Surto de casa d’ells i baixo escalfant cap a Pujades. Aquí ja hi ha força gent, falta menys de mitja hora i es veuen les habituals cares de concentració, gent molt ben equipada i amb aspecte de professionals de dalt a baix.

El meu calaix és el tercer, el darrer de la primera sortida, ja que en aquesta edició hi ha 3 sortides.

S’apropa l’hora, nervis de sortida i tot a punt pel tret inicial.

Sortim!!! Inici molt ràpid per part de gran nombre de participants al calaix. Granollers se’m va fer llarg i modero la velocitat dels primers instants. Anem cap a Passeig Colom a bon ritme, amb el globus de l’1:15 a tocar, però aviat s’ha d’allunyar, que aquest no n’és pas el meu, de ritme.

Enfilem el Paral·lel i les cames ja estan calentes. Bones sensacions i ritme àgil però controlat. Gir cap a Entença i Gran Via. El pas pels 5km. va millor que a Granollers i em sento molt més còmode, això és un bon símptoma que la forma ha millorat en un parell de setmanes.

Enganxo una llebre. Un Sr. de més de 60 anys, de Corredors.cat que porta un ritme més alt que el meu i em serveix per anar millorant temps. No em fa anar forçat, per tant és una llebre excel·lent. Seguint-lo, creuem Marina, pugem cap a Diagonal i fer els girs per acabar a Gran via, en el tros que repetirem d’aquí a un mes, a la Marató. Ens dirigim a Rambla Prim, el ritme del grupet ja em va un pèl curt i deixo a la meva llebre. Veig una noia que he vist a la sortida, que ha sortit molt forta i ara punxa. No em serveix de llebre, així que la passo ràpidament i enfilem Diagonal cap amunt, un parell de quilòmetres. No tinc llebre, avanço corredors i repeteixo sensacions com a Berlín, on avançar d’altres corredors al meu ritme, sense ser forçat, m’aixeca la moral.

Arribem de nou a Diagonal Mar i enfilarem cap a Garcia i Faria. Aquesta vegada no entro a l’hotel a saludar, el temps que porto és bo i no vull perdre cap segon.

Fem el darrer gir cap a l’esquerra a la zona de platja i m’avança un noi i una noia ( Xavier i Carola ) que porten un ritme força alt. Falten 2 km. i provo d’enganxar-m’hi, però van molt forts. Tot i així, apujo el ritme, vaig bé i ja en falten 1,5.

Girem Marina, passem el senyal del 20 i a la cantonada següent m’esperen la Patrícia i l’Enrique, fidels a saludar-me a totes les curses que els passen per davant de casa.

Vaig molt content, em trobo fort i apreto de nou. Falta tot just 1km. i ja no cal guardar gents de força.

Girem a Pujades, darrers 500 mts. però torno a canviar de ritme, intentant esprintar tot el que puc. Esbufego, faig la xancada llarga i no puc anar més ràpid.

Arribo, ja veig el rellotge oficial que volta els 1:37, la catifa i aturo el crono.

Nova millor marca a la Mitja: 1:35:45!!!!!!

No m’ho crec. He rebaixat la marca de l’hivern de Baquèira, és fantàstic. Una marca que considerava ja immillorable i ha caigut...no me’n ser avenir.

Em feliciten a l’arribada ma germana, la Mire i en Pedro, que em troben eufòric i molt content.

Em trobo fresc, amb ganes de continuar i això referma la meva convicció de preparar les mitges a consciència i penso, una vegada passi la Marató de Barcelona, replantejar-me si fer-ne cap més. Les tirades de més de 21km se’m fan llargues, sobretot a l’hivern, on sortir a entrenar se’m fa molt dur i, sobretot, al nivell d’exigència que m’estic posant. No vull fer el Marató amb més de 4 hores i això implica entrenar dur i patir durant uns mesos.

Ara a gaudir del resultat d’avui. Ja tinc una nova data a recordar i, més important, els bons records i les sensacions tant positives que avui he tingut.

Fins aviat.

Resum parcials:

5000m	10000m	15000m	20000m	21097m
T. Real	T. Real	T. Real	T. Real	T. Real
0:23:26	0:46:01	1:08:47	1:31:23	1:35:45
T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial
0:23:26	0:22:35	0:22:46	0:22:37	0:04:22

03/Feb/13 - Mitja Marató de Granollers

Bon dia!!!!!

Per fi, després de dues curses sense poder participar, avui toca la Mitja de Granollers ( www.lamitja.cat ).

Toca llevar-se aviat, però no com en d’altres ocasions a les 6, si no més tard, ja que la 1ª sortida és a les 10:45, i malgrat que hi pugem amb la Renfe, el marge és alt.

Per no variar rutina, esmorzar, lavabo, dutxa, pitrall al lloc, xip als cordons i lavabo de nou...hehehe.

Enllestit tot, moto i cap a buscar en Martí. Divendres ja vàrem fer la ruta amb la Renfe per a recollir el pitrall i la bossa del corredor i avui repetim, però de franc, ja que a Granollers et regalen el bitllet d’anada i tornada amb la Renfe...un fantàstic detall.

Apa doncs, sense incidents com els dies laborables, ens plantem a Granollers en un tres i no res. Ja s’hi veuen altres corredors, però encara l’ambient és fred, tant pel volum de gent com per la temperatura, que avui, tot i fer un dia esplèndid, s’ha llevat força fred.

Ens dirigim al pavelló on hi ha instal·lat el guarda-roba i després d’una nova visita al lavabo, deixem motxilla i força roba per marxar a escalfar.

Això s’anima. Ja hi ha més gent, corredors escalfant i l’ambient ja va agafant el caliu pre-cursa, amb nervis a flor de pell, tensió continguda, concentració...però en definitiva, aquell pessigolleig emocionant per ser a punt de fer participar a una nova cursa.

Passats 10 minuts d’escalfament, ja no puc més de calor i hem de tornar al pavelló a deixar la samarreta de màniga llarga i el buff, tot i el risc de passar fred, però ja tinc calor i no ho soporto. En Martí també deixa part de la seva indumentària.

Tornem ràpidament cap a la zona de sortida i entrem al calaix per fer els darrers estiraments i situar-nos.

La sortida!!!! Bé, la 1ª, ja que cada calaix surt en una sortida diferent i encara ens toca esperar més de 10 minuts, temps que es fa llarg i pesat.

I ara si....marxem. El recorregut s’inicia ascendent, cap a la Garriga, amb uns primers km per dins de Granollers. Al primer km, en Martí i jo ens separem i seguim al nostre ritme per separat.

Quan sortim de Granollers agafo dues noies de llebre, porten un bon ritme i ja em va bé per aquests km inicials. El paisatge m’agrada, no és la típica cursa urbana entre cases i és molt agradable. És un recorregut nou per a mi i passen els km de manera ràpida i distreta.

Aquí teniu unes fotos aèries de part de la cursa, tretes del 9 Nou.

Passat el polígon en direcció a la Garriga, ens avancen 2 nois i es converteixen, durant poc més de 4 km en la nova llebre..hehehe. Van xerrant, senyal de que van sobrats i podran mantenir aquest ritme.

Entrem a la Garriga i creuem pel mig del poble, amb prou ambient per part dels seus habitants. Sempre s’agraeix tenir públic participatiu i que anima al nostre pas. Poder només és un efecte psicològic, però la sensació de pujar el ritme i anar més fresc sempre la tinc.

En aquest punt el recorregut fa un gir de 180 graus i enfila cap a Granollers de nou. És una lleugera baixada en alguns trams, però tant lleugera com la pujada, que ha estat pràcticament inapreciable.

Què?? El globus de l’1:40??? Siiiii!!!! Ja sabeu que a moltes de les curses hi ha llebres oficials, amb temps de referència marcats amb globus, així son un bon referent per a tots els corredors. A la sortida hem vist el globus de l’hora 40 força endavant, i de fet, ja no l’havia tornat a veure. Això vol dir que estic apropant-m’hi i reduint-los la distància.

Porto una nova llebre, una noia menuda però a un ritme ja més alt que l’anterior. En un punt l’avanço lleugerament, empès per les ganes d’atrapar al globus, però queden poc més de 8 km, hi ha temps, així que torno a posar-me “a roda” de la meva llebre.

Veure el globus dóna els ànims que ara ja fan falta. Estem arribant a Granollers, la noia no afluixa i el ritme comença a ser excessiu per a mi. Queden menys de 4 km així que no vull afluixar, veure’m que n’opinen les cames. ( recordar-vos que he estat parat quasi 3 setmanes i la forma es perd de dramàticament ràpid ).

Però bé, 3 km per arribar, això ja no és res, per tant, a fer el darrer esforç. Atrapem el globus i, incrèdul, els hi pregunto si van en temps i em confirmen que van lleugerament per sota de l’1:40...això és magnífic!!!. L’efecte globus sembla que també té un efecte positiu en la meva llebre, que fa un canvi de ritme i en poc menys de 200 metres s’escapa entre els corredors de davant.

Els darrer quilòmetre i mig se’m fa molt llarg, de fet em sobra, però ja hi sóc. Es veu el final, l’arc, el crono i després del darrer agònic minut, passo la línia d’arribada, donant gràcies que ja s’ha acabat...i aturo el crono a 1:38:07,  temps més que bo, per l’estat de forma amb el que he arribat.

Mentre espero a en Martí al punt que hem quedat, aprofito per agafar la bossa obsequi i carregar piles amb un parell de barretes de xocolata, una beguda isotònica i alguna altra porqueria.

Quan arriba en Martí, que ha estat parat pràcticament 3 mesos per una boníssima causa, com és el naixement del seu fill, anem a recollir les coses al guarda roba i, cortesia de l’organització, ens prenem un parell de gots de brou que cauen de meravella.

La Mitja de Granollers té un bon prestigi i entenc el perquè. No només es tracta d’un recorregut bo, si no que cuiden al corredor abans i després de la cursa.

Marxem de Granollers cap a casa ben contents. Ha fet un molt bon dia, ens ho hem passat i ja tenim una nova cursa al sac.

Fins aviat!!   

Resum parcials:

5000m	10000m	15000m	20000m	21097m
T. Real	T. Real	T. Real	T. Real	T. Real
0:24:06	0:48:00	1:11:02	1:33:15	1:38:05
T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial
0:24:06	0:23:54	0:23:03	0:22:13	0:04:51
Ritme	Ritme	Ritme	Ritme	Ritme
4:49	4:46	4:36	4:26	4:24
Velocitat	Velocitat	Velocitat	Velocitat	Velocitat
12,45	12,55	13,02	13,5	13,58