17/2/2013 - Mitja Marató de Barcelona. Nova millor marca!!!

Bon dia!!!

05:30 i ja sona el despertador. Avui toca llevar-se més aviat, ja que la sortida és a les 08:45 des del Passeig Pujades.

Ja sabeu, rutina habitual d’esmorzar cereals amb plàtan, bany, dutxa i bany...de nou.

La samarreta d’aquest any és blanca i de Kalenji, d’una qualitat no massa alta, però farà el seu servei durant els 21,097km d’avui.

Llest per sortir, amb pocs nervis encara, agafo la moto i marxo cap a casa de na Mire i en Pedro, ja que aquesta vegada en Martí no ens acompanya ( tenia prevista una ruta de muntanya que tampoc fa per la manca d’entrenament ).

Em reben tota la família, i l’Ona sempre amb un somriure, tot i la timidesa inicial.

Sorpresa del dia, en Pedro no vindrà!!!! Divendres, jugant a pàdel, va recaure d’una antiga lesió d’esquena que el va fastiguejar durant mesos i, pel que es veu, no està ben guarida.

Aprofito de nou el seu bany, per fer una última visita al Sr. Roca i sortir amb el budells ben buits.

Vinga doncs, som-hi!!! Surto de casa d’ells i baixo escalfant cap a Pujades. Aquí ja hi ha força gent, falta menys de mitja hora i es veuen les habituals cares de concentració, gent molt ben equipada i amb aspecte de professionals de dalt a baix.

El meu calaix és el tercer, el darrer de la primera sortida, ja que en aquesta edició hi ha 3 sortides.

S’apropa l’hora, nervis de sortida i tot a punt pel tret inicial.

Sortim!!! Inici molt ràpid per part de gran nombre de participants al calaix. Granollers se’m va fer llarg i modero la velocitat dels primers instants. Anem cap a Passeig Colom a bon ritme, amb el globus de l’1:15 a tocar, però aviat s’ha d’allunyar, que aquest no n’és pas el meu, de ritme.

Enfilem el Paral·lel i les cames ja estan calentes. Bones sensacions i ritme àgil però controlat. Gir cap a Entença i Gran Via. El pas pels 5km. va millor que a Granollers i em sento molt més còmode, això és un bon símptoma que la forma ha millorat en un parell de setmanes.

Enganxo una llebre. Un Sr. de més de 60 anys, de Corredors.cat que porta un ritme més alt que el meu i em serveix per anar millorant temps. No em fa anar forçat, per tant és una llebre excel·lent. Seguint-lo, creuem Marina, pugem cap a Diagonal i fer els girs per acabar a Gran via, en el tros que repetirem d’aquí a un mes, a la Marató. Ens dirigim a Rambla Prim, el ritme del grupet ja em va un pèl curt i deixo a la meva llebre. Veig una noia que he vist a la sortida, que ha sortit molt forta i ara punxa. No em serveix de llebre, així que la passo ràpidament i enfilem Diagonal cap amunt, un parell de quilòmetres. No tinc llebre, avanço corredors i repeteixo sensacions com a Berlín, on avançar d’altres corredors al meu ritme, sense ser forçat, m’aixeca la moral.

Arribem de nou a Diagonal Mar i enfilarem cap a Garcia i Faria. Aquesta vegada no entro a l’hotel a saludar, el temps que porto és bo i no vull perdre cap segon.

Fem el darrer gir cap a l’esquerra a la zona de platja i m’avança un noi i una noia ( Xavier i Carola ) que porten un ritme força alt. Falten 2 km. i provo d’enganxar-m’hi, però van molt forts. Tot i així, apujo el ritme, vaig bé i ja en falten 1,5.

Girem Marina, passem el senyal del 20 i a la cantonada següent m’esperen la Patrícia i l’Enrique, fidels a saludar-me a totes les curses que els passen per davant de casa.

Vaig molt content, em trobo fort i apreto de nou. Falta tot just 1km. i ja no cal guardar gents de força.

Girem a Pujades, darrers 500 mts. però torno a canviar de ritme, intentant esprintar tot el que puc. Esbufego, faig la xancada llarga i no puc anar més ràpid.

Arribo, ja veig el rellotge oficial que volta els 1:37, la catifa i aturo el crono.

Nova millor marca a la Mitja: 1:35:45!!!!!!

No m’ho crec. He rebaixat la marca de l’hivern de Baquèira, és fantàstic. Una marca que considerava ja immillorable i ha caigut...no me’n ser avenir.

Em feliciten a l’arribada ma germana, la Mire i en Pedro, que em troben eufòric i molt content.

Em trobo fresc, amb ganes de continuar i això referma la meva convicció de preparar les mitges a consciència i penso, una vegada passi la Marató de Barcelona, replantejar-me si fer-ne cap més. Les tirades de més de 21km se’m fan llargues, sobretot a l’hivern, on sortir a entrenar se’m fa molt dur i, sobretot, al nivell d’exigència que m’estic posant. No vull fer el Marató amb més de 4 hores i això implica entrenar dur i patir durant uns mesos.

Ara a gaudir del resultat d’avui. Ja tinc una nova data a recordar i, més important, els bons records i les sensacions tant positives que avui he tingut.

Fins aviat.

Resum parcials:

5000m	10000m	15000m	20000m	21097m
T. Real	T. Real	T. Real	T. Real	T. Real
0:23:26	0:46:01	1:08:47	1:31:23	1:35:45
T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial
0:23:26	0:22:35	0:22:46	0:22:37	0:04:22

03/Feb/13 - Mitja Marató de Granollers

Bon dia!!!!!

Per fi, després de dues curses sense poder participar, avui toca la Mitja de Granollers ( www.lamitja.cat ).

Toca llevar-se aviat, però no com en d’altres ocasions a les 6, si no més tard, ja que la 1ª sortida és a les 10:45, i malgrat que hi pugem amb la Renfe, el marge és alt.

Per no variar rutina, esmorzar, lavabo, dutxa, pitrall al lloc, xip als cordons i lavabo de nou...hehehe.

Enllestit tot, moto i cap a buscar en Martí. Divendres ja vàrem fer la ruta amb la Renfe per a recollir el pitrall i la bossa del corredor i avui repetim, però de franc, ja que a Granollers et regalen el bitllet d’anada i tornada amb la Renfe...un fantàstic detall.

Apa doncs, sense incidents com els dies laborables, ens plantem a Granollers en un tres i no res. Ja s’hi veuen altres corredors, però encara l’ambient és fred, tant pel volum de gent com per la temperatura, que avui, tot i fer un dia esplèndid, s’ha llevat força fred.

Ens dirigim al pavelló on hi ha instal·lat el guarda-roba i després d’una nova visita al lavabo, deixem motxilla i força roba per marxar a escalfar.

Això s’anima. Ja hi ha més gent, corredors escalfant i l’ambient ja va agafant el caliu pre-cursa, amb nervis a flor de pell, tensió continguda, concentració...però en definitiva, aquell pessigolleig emocionant per ser a punt de fer participar a una nova cursa.

Passats 10 minuts d’escalfament, ja no puc més de calor i hem de tornar al pavelló a deixar la samarreta de màniga llarga i el buff, tot i el risc de passar fred, però ja tinc calor i no ho soporto. En Martí també deixa part de la seva indumentària.

Tornem ràpidament cap a la zona de sortida i entrem al calaix per fer els darrers estiraments i situar-nos.

La sortida!!!! Bé, la 1ª, ja que cada calaix surt en una sortida diferent i encara ens toca esperar més de 10 minuts, temps que es fa llarg i pesat.

I ara si....marxem. El recorregut s’inicia ascendent, cap a la Garriga, amb uns primers km per dins de Granollers. Al primer km, en Martí i jo ens separem i seguim al nostre ritme per separat.

Quan sortim de Granollers agafo dues noies de llebre, porten un bon ritme i ja em va bé per aquests km inicials. El paisatge m’agrada, no és la típica cursa urbana entre cases i és molt agradable. És un recorregut nou per a mi i passen els km de manera ràpida i distreta.

Aquí teniu unes fotos aèries de part de la cursa, tretes del 9 Nou.

Passat el polígon en direcció a la Garriga, ens avancen 2 nois i es converteixen, durant poc més de 4 km en la nova llebre..hehehe. Van xerrant, senyal de que van sobrats i podran mantenir aquest ritme.

Entrem a la Garriga i creuem pel mig del poble, amb prou ambient per part dels seus habitants. Sempre s’agraeix tenir públic participatiu i que anima al nostre pas. Poder només és un efecte psicològic, però la sensació de pujar el ritme i anar més fresc sempre la tinc.

En aquest punt el recorregut fa un gir de 180 graus i enfila cap a Granollers de nou. És una lleugera baixada en alguns trams, però tant lleugera com la pujada, que ha estat pràcticament inapreciable.

Què?? El globus de l’1:40??? Siiiii!!!! Ja sabeu que a moltes de les curses hi ha llebres oficials, amb temps de referència marcats amb globus, així son un bon referent per a tots els corredors. A la sortida hem vist el globus de l’hora 40 força endavant, i de fet, ja no l’havia tornat a veure. Això vol dir que estic apropant-m’hi i reduint-los la distància.

Porto una nova llebre, una noia menuda però a un ritme ja més alt que l’anterior. En un punt l’avanço lleugerament, empès per les ganes d’atrapar al globus, però queden poc més de 8 km, hi ha temps, així que torno a posar-me “a roda” de la meva llebre.

Veure el globus dóna els ànims que ara ja fan falta. Estem arribant a Granollers, la noia no afluixa i el ritme comença a ser excessiu per a mi. Queden menys de 4 km així que no vull afluixar, veure’m que n’opinen les cames. ( recordar-vos que he estat parat quasi 3 setmanes i la forma es perd de dramàticament ràpid ).

Però bé, 3 km per arribar, això ja no és res, per tant, a fer el darrer esforç. Atrapem el globus i, incrèdul, els hi pregunto si van en temps i em confirmen que van lleugerament per sota de l’1:40...això és magnífic!!!. L’efecte globus sembla que també té un efecte positiu en la meva llebre, que fa un canvi de ritme i en poc menys de 200 metres s’escapa entre els corredors de davant.

Els darrer quilòmetre i mig se’m fa molt llarg, de fet em sobra, però ja hi sóc. Es veu el final, l’arc, el crono i després del darrer agònic minut, passo la línia d’arribada, donant gràcies que ja s’ha acabat...i aturo el crono a 1:38:07,  temps més que bo, per l’estat de forma amb el que he arribat.

Mentre espero a en Martí al punt que hem quedat, aprofito per agafar la bossa obsequi i carregar piles amb un parell de barretes de xocolata, una beguda isotònica i alguna altra porqueria.

Quan arriba en Martí, que ha estat parat pràcticament 3 mesos per una boníssima causa, com és el naixement del seu fill, anem a recollir les coses al guarda roba i, cortesia de l’organització, ens prenem un parell de gots de brou que cauen de meravella.

La Mitja de Granollers té un bon prestigi i entenc el perquè. No només es tracta d’un recorregut bo, si no que cuiden al corredor abans i després de la cursa.

Marxem de Granollers cap a casa ben contents. Ha fet un molt bon dia, ens ho hem passat i ja tenim una nova cursa al sac.

Fins aviat!!   

Resum parcials:

5000m	10000m	15000m	20000m	21097m
T. Real	T. Real	T. Real	T. Real	T. Real
0:24:06	0:48:00	1:11:02	1:33:15	1:38:05
T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial	T. Parcial
0:24:06	0:23:54	0:23:03	0:22:13	0:04:51
Ritme	Ritme	Ritme	Ritme	Ritme
4:49	4:46	4:36	4:26	4:24
Velocitat	Velocitat	Velocitat	Velocitat	Velocitat
12,45	12,55	13,02	13,5	13,58

St. Antoni i Mitja de Terrassa. Els “toros” des de la barrera.

Bon dia!!

Continuo de baixa mèdica, i el metge no em deixa córrer ni l’una i l’altra.

St. Antoni, la primera de 10km. de l’any, havia de ser un test per Bombers i alhora, intentar baixar de nou dels 42’ i tornar al calaix de l’any passat. Però bé, el fet és que el tendó ha donat un senyal d’alarma i el metge em fa parar fins a tenir els resultats de l’ecografia.

Aprofito que he pagat la inscripció i, tot i que plou una mica, m’apropo a recollir la samarreta de la cursa, d'un blau molt similar a la darrera edició de la Cursa dels Nassos.

El local on es recull la samarreta és trist. De fet, em sembla que és una escola, i està ubicat al soterrani, però dóna una imatge molt lamentable de la cursa...una llàstima.

Samarreta en mà, marxo del local i St. Antoni ja és història per mi, fins i tot un dia abans.

Una setmana més tard, i encara sense saber resultats de l’eco, hi ha la mitja. La primera de les tres de preparació per la cita de l’any, la Marató de BCN, però, com que segueixo igual, repetim el ritual de la setmana anterior, però de diferent manera.

Vaig a Terrassa, però acompanyat de na Sonja i en Lluís, perquè na Sonja correrà el 5km. de Terrassa!!!! La seva primera participació a una cursa va ser a finals de l’any passat, a la cursa de la dona de Barcelona i, com a molts de nosaltres, el cuc del running se li va ficar a dins i ja la tenim a punt per la seva segona cursa. Fantàstic Sonja!!!

Recollim pitralls i bossa d’obsequis a l’emblemàtic Hotel Don Candido, on han habilitat un dels seus salons per a l’acte en qüestió. La “fira del corredor” és petita però l’ambient pre-cursa es respira a pels quatre costats...quina pujada d’adrenalina.

En Lluís no podrà acompanyar na Sonja demà, així que jo l’acompanyaré, amb un sentiment contradictori, ja que estic content d’acompanyar-la, però molt contrariat per no poder ser a la línia de sortida de la Mitja.

Fa un dia esplèndid, fred, però clar i net. Pugem cap a Terrassa amb el cotxe de na Sonja. Està nerviosa, és la seva segona cursa i aquests nervis són els que t’ajuden a sortir amb empenta i arribar fins al final.

Tot és tancat i desert allà on aparquem, però a pocs minuts, arribem a la zona d’esclafament de molts corredors de la Mitja. Me’ls miro i els envejo. No porto el xip, però si el pitrall ( que usaré més tard ), perquè si arribo a portar el xip a sobre, surto a córrer, encara que vaig amb texans...hehehe.

La zona de dutxes i guarda roba està a petar, així que em quedo jo la bossa. Mentre na Sonja escalfa una mica, tret de sortida de la Mitja. 

Bufff...difícil dir-vos que sento en aquets moments, però decideixo que si no puc córrer en una cursa, no aniré a la sortida, és un mal tràngol que no paeixo bé.

I surten els atletes de la cursa dels 5km. La Sonja passa amb un somriure d’orella a orella, bon presagi pel resultat final. Mentre espero, faig un tallat i després surto veure el final dels 5, ue això és una cursa molt ràpida pels primers classificats.

Na Sonja passa pel km. 4 amb molt mala cara i m’indica que està ko, per dolor. Penso que es retira, però torna a córrer i la perdo de vista. Vaig fins a la meta, amb el dubte de com acabarà.

Arriba, fa millor cara i rebaixa el seu temps de manera substancial, deixant el crono en 32:04. Està rebentada, no pot dir res, però als pocs minuts comença a gaudir del seu resultat, mentre es recupera amb una coca-cola. 

Marxa cap a la dutxa i mentre és allà, arriben els primers de la Mitja. Veig en Roger Roca, que en aquesta ocasió, acaba 2on. i ha guanyat en Rafael Iglesias, amb 1:06:32.

I arriba l’hora d’usar el pitrall. Una vegada surt na Sonja de la dutxa, anem a recollir el nostre bocata de botifarra i la cervesa 0,0. No és un bocata excel·lent, però ara ja hi ha gana i tot entra de meravella.

Arriba l’hora de tornar cap a casa. El regust dolent de l’inici s’ha esvaït i torno amb una Sonja feliç pel seu bon crono.

Fins aviat!!!