Bon dia!!!
Ens llevem aviat, perquè hem decidit fer un tour matinal per la ciutat.
L'esmorzar és per llepar-si els dits, malgrat sigui només un suc i iogurt amb muesli, però és que els muesli d'aquest país són extraordinaris. Amb el bon ull d'en Martí, vàrem comprar-ne un especial per a esportistes, amb fruites i està boníssim.
Marxem cap a l'Alexanderplatz, punt de trobada dels tours. El tour és de 4 hores a peu, tot i les reticències inicials, ja que avui, teòricament, no hem de carregar les cames, però nois, això és Berlin i cal aprofitar les poques hores que estarem a la ciutat.
 |
| La torre de l'Alexanderplatz |
El tour el fem amb els nois de Cultourberlin, una empresa molt professional, amb uns preus més que raonables i que us faran gaudir de tots els tours que feu amb ells.
Marxem amb en Jose, cap al costat de l'Alexanderplatz, on ens fa una introducció del tour i ens explica, entre d'altres curiositats, que Berlín és una ciutat pràcticament tota nova, ja que va ser destruïda en un 85% de la seva superfície durant la guerra, així com que té unes dimensions 9 vegades més grans que Barcelona amb la mateixa població, d'aquí que no hi ha sensació d'agobiament, com a la nostra ciutat.
Comencem veient l'Ajuntament vermell, no només pel seu color polític de l'època, sinó pel color dels seus maons.
 |
| Ajuntament vermell |
Després marxem cap al barri de St. Nicolau, on en Jose ens diu que s'hi menja bé i barat, sobretot el garró de porc, que el fan excel·lent, però no el podem tastar, ja que demà ens espera la gran cita i no podem menjar carn el dia abans. El barri de St. Nicolau és de nova planta, ja que fa només quasi 30 anys que està dempeus.
 |
| Barri de St. Nicolau |
El tour continua cap a la catedral de Berlín i l'illa dels museus, que tal com indica el nom, aglutina un bon nombre de museus de tot tipus. Abans, però, en Jose ens continua explicant fets succeïts durant l'existència de les dues alemanyes, les modificacions de la ciutat i d'altres esdeveniments que fan posar la pell de gallina.
 |
| La catedral |
 |
| El que us espera demà...42,195km.!!!! |
 |
| Museu Altes...les seves escales van ser l'escenari de discursos de Hitler |
En aquest punt el tour entra en una part de sensibilitat més alta. Desplaçant-nos, passem per l'avinguda escenari de desfilades nazis. Ara, però, hi trobem el monument a les víctimes, una escultura d'una dona amb un cadàver, creada per una escultora que hi va perdre un familiar a la 1ª Guerra Mundial, un altre a la 2ª i finalment també va ser perseguida pel règim. Destacable n'és el sostre, sense vidre, que permet que l'escultura pateixi les inclemències del temps ( pluja, sol, neu,...) demostrant la vulnerabilitat de les persones. Lloc fred..però impactant.
 |
| Monument a les víctimes |
Més endavant passem per la Universitat Humboldt, on hi veiem les primeres plaques que identifiquen el darrer lloc on van ser vistes, lliures, moltes de les víctimes. ( trobarem plaques identificatives al llarg de tota la ciutat ).
 |
| Universitat Humboldt |
 |
| Lloc on va ser vista per darrera vegada en llibertat...esfereïdor |
Seguim passant per llocs que no deixen indiferent, en Jose ens explica més fets i com es produeix l'arribada dels nazis al poder. Un abús de les lleis i la modificació de les mateixes, els va permetre aconseguir el que volien.
Així, amb la nova informació, ens dirigim al Check Point Charlie, zona on es van produïr esdeveniments de molts tipus, des de la tensió màxima de la guerra freda, on durant 16 hores hi va haver una possibilitat real d'inici de la 3ª Guerra Mundial, com el lloc on es va dur a terme la darrera guàrdia, al moment de la caiguda del mur.
A les imatges podem veure la realitat viscuda i el que s'ha deixat en record d'aquell punt emblemàtic.
En aquest punt i trobem també parts del mur com a "souvenir", però crida l'atenció el recorregut per tota la ciutat, dels 195km on existia el mur, de la senyalització del mateix.
 |
| per no oblidar...aquí hi ha via el mur |
Aquí aprenem que no només el mur era un obstacle, sinó que l'anomenada zona de la mort, era la dificultat real d'escapament, ja que hi havia torres de vigilància, zones amb tanca electrificada i d'altres elements que feien la fugida, pràcticament, impossible.
El mur va ser construït després que, inicialment, i per evitar la fugida constant de gent, el govern "comunista", desplegués, en una sola nit, en els 195 km. de perímetre, un filat de punxes, davant la sorpresa dels habitants de Berlín, que fins al nit anterior, es movien per tota la ciutat, encara que pertanyia a 2 països diferents.
Aprofitant la pausa al tour, dinem uns noddles per carregar carbohidrats.
Les dues parades següents són colpidores, ja que veure part de la realitat viscuda durant 28 anys a la ciutat, amb tot el que havia comportat, és impressionant. S'ha de visitar per entendre-ho.
 |
| Vista des de la banda "capitalista" |
D'aquí ens dirigim cap al final del tour, on primer passem pel monument oficial del Govern Alemany a les víctimes jueves, un lloc on es barregen sensacions d'ofec, pressió i alhora tranquil·litat.
I acabem el tour, a la porta de Brandemburg, on la simbologia final de la quadriga, és la de la victòria.
Demà tornarem a passar-hi, aquesta vegada per vell mig, i com a símbol de la nostra victòria, finalitzant la Marató.
 |
| Porta de Brandeburg |
I ara ens toca córrer una mica, ja ue se'ns ha fet un pèl tard, ens cal anar a la fira a recollir els pitralls i poder marxar a casa, a sopar i descansar, que l'hora "d" s'apropa.
Arribem al Tempelhof, antic aeroport usat pels nazis i posteriorment pels aliats, per tal d'abastir a la ciutat, on avui hi ha la fira del corredor.
La Fira és a l'engròs, ocupa 2 hangars sencers, amb expositors internacionals i de tot tipus. Per sort, ens porta menys de mitja hora poder recollir els pitralls, verificar els xips i tenir al bossa que demà usarem al guarda-roba.
Ja cansats, que portem més de 8 hores caminant, marxem cap a sopar, on ens cuinem la pasta que ens han regalat a la fira, i que ens donarà una part de l'energia que demà consumirem.
250 grs. de pasta cap a dins, que hi ha gana....hehehe.
Després de sopar, ens mourem a l'hotel, ja que hi ha alguna habitació lliure i ens queda molt més aprop de la sortida/arribada de la Marató.
S'han fet quarts d'onze, demà ens espera una jornada molt especial i cal descansar, que a les 5:45 sonarà el despertador.
Bona nit...i fins demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada