Escapada Andorrana ( 07/09/12 )

Bon dia,

Divendres, festa i bon temps...per tant, toca moto..hehehe. 

Aquesta vegada marxo acompanyat amb l'Enric, que sempre s'anima a fer escapades d'un dia, ja que també li agrada això de rodar per les carreteres pirinenques, entre setmana i amb poc trànsit.

No marxem tard, ja que la ruta que farem és llarga, ja que pujarem per Vic, Ripoll, la Collada de Toses, Puigcerdà, Porte-Puymorens i finalment entrarem a Andorra pel Pas de la Casa....com m'agrada aquesta ruta ( amb la primera moto la vaig fer un parell o tres de vegades i amb la Bèstia ja en van 4 més, les 2 darreres en menys de dos mesos ).

La pujada fins a Vic és avorrida, ja que l'autovia no té cap interès automobilístic però després, malgrat que continuem en la nova autovia fins a Ripoll, el paisatge canvia, es respira ja aire pur i la temperatura baixa, igual que la humitat, que fan que la sensació sigui gratificant i conduir la moto esdevé des d'aquí, un plaer.

Tant l'Enric com jo som de bon menjar i la gana ja en deixa sentir ( només fa 2 hores que hem sortit..hehe ), decidim parar a Ripoll a esmorzar. No hi ha document gràfic, però els entrepans de llom i formatge i botifarra i formatge, són dignes dels millors engrapadors.  

Feta la pausa i amb l'estómac ple, enfilem cap a Ribes i la Collada. I de nou a fer revolts i revolts, cada vegada amb una millor traçada i amb més velocitat.

Incís motero: seguint la recomanació d'en César ( cap de taller del BMW Keldenich d'Esteve Tarrades ) i confirmat a SAS Pneumàtics, abans de marxar a fer la ruta cap al Cap Nord, vaig muntar uns Bridgestone BattleWing. En els 10.000km de ruta no vaig poder valorar-ne el comportament, tot i que nous de trinca es van portar de meravella, però ara, una vegada usats i en carretera de muntanya, tot i la meva poca perícia conduint, aquests pneumàtics m'han permès fer els revolts més ràpids i segurs que he fet mai fins ara amb aquesta moto. La diferència és increïble i el gaudi damunt la moto ha canviat de manera espectacular. Per tant, de moment, recomanables 100%.

Estat del pneumàtic del darrera després d'11.000 km....fantàstic

Hem avançat cotxes, autocaravanes, i hem pujat a un ritme alt, però per damunt de tot, passant-ho pipa. Arribats als desviament cap a la Molina, m'espero, ja que l'Enric va un pèl endarrerit, però com ja és habitual, l'Enric es passa el desviament i continua recte....hahaha. Preparat per fer mitja volta i agafar el camí llarg cap a Puigcerdà, abans de perdre l'Enric de vista, fa un recte i se'n va a terra!!! L'Enric ha caigut...sí, sí, i no el veig. 

Em moc cap al pàrquing que hi ha a la cruïlla i al deixar la moto i començar a córrer cap a l'Enric, aquest ja està dempeus, sense el casc, i fent "ok" amb el dit polze. 

Lloc on l'Enric se'n va a terra

 L'Enric s'ha despistat i quan ha volgut girar era massa tard. Ha fet el recte, però la vora de la carretera, que és molt alta, el desestabilitza i cau, amb la fortuna que no hi ha grans pedres i un coixí d'herbes i, val a dir-ho, algunes tifes de vaca, li fan la caiguda més suau.

Sortim del lloc i parem a fer un cafè. L'Enric es neteja les rascades, revisem la moto i sembla que tot està en ordre.

Pàrquing de la Collada de Toses

Al fons...La Molina

Refets de l'ensurt, reprenem la ruta, baixem a la Cerdanya, creuem Puigcerdà i pugem el Col de Puymorens en un tres i no res, tot i que a ritme més lent, fins que l'Enric recuperi la confiança.

Ja a Andorra, baixem des del Pas de la Casa, amb una excel·lent temperatura, aire fresc i net i les vistes habituals de bosc i pistes d'esquí, preparades per rebre les nevades d'aquí a pocs mesos.

Fem una paradeta a Soldeu, a un super on es pot fer un tastet de formatges i embotits. Comprem poca cosa però omplim la panxa de bons formatges i algun tros d'embotit de senglar. Aquí, l'Enric comença a anar coix i la cosa no fa bona pinta.

Arribats a Andorra la Vella i una vegada dinats ( al McDonald's, per cert ), fem unes compres i l'Enric ja va coix del tot. El genoll dret ha rebut un impacte més fort del que es pensava i ja no pot caminar gaire...això es complica.

A mi se'm fon la bombeta del davant i parem a Motocard a canviar-la. Després, darreres compres al Punt de Trobada i....l'Enric em diu que no pot continuar!!!! Ostres, ara si que l'hem feta bona. 

Sense parar a la duana, fem via fins a la Seu d'Urgell i anem directes a l'hospital. Després de quasi 2 hores, l'Enric ja està llest per marxar....però en moto no serà!!!!

Cama immobilitzada, coma mínim, 1 setmana

A partir d'aquí, l'Enric contacta amb el RACC, que, després d'una llarga espera, li recull la moto amb una grua i un taxi ( un magnífic Mercedes ) l'espera per portar-lo fins a Barcelona.

Servidor, prop de la mitja nit, agafa la moto i comença la ruta de retorn cap a Barcelona. Per sort, la son no apreta, la carretera va pràcticament buida i la temperatura és suficientment baixa com per mantenir-me despert, però sense passar fred. 

Cansat però sense cap incident addicional, arribo a casa. Ha estat una jornada llarga, amb una pujada a la Collada genial, però amb un regust amarg. 

Ànims Enric, que la propera sortida ja és més aprop.

Bona nit....i fins aviat!!!