02/09/12 - Compte enrera per Berlin - 4 setmanes

Bon dia!!!!

Sí, Berlin s'apropa. Un dels objectius de l'any és a tocar, la Marató de Berlin, el proper 30 de setembre.

Després de la pausa estival de les vacances, i quines vacances, des de que vam tornar, els entrenaments han estat habituals però difícils, ja que la calor i la humitat d'aquest estiu no ajuden a entrenar, però els km. han anat caient i la forma millorant lleugerament.

Fa un parell de setmanes, aprofitant els dos dies de festa setmanals, escapa motera a la Val d'Aran. Oooohhhh, quin gust tornar a agafar la bèstia i fer 4 horetes de moto, passant per Collegats, Sort i el Port de la Bonaigua. No fa mal temps, però enganxo el cap de setmana més calurós de l'estiu, i quan passo per Ponts, el termòmetre marca 37,5ºc i pujant...buff, com trobo a faltar la frescor d'Escandinàvia. Però bé, calor o fred, escapar-se a la Val d'Aran és un plaer i gaudeixo de la ruta moltíssim. ( els pneumàtics així ho demostren, amb la ratlla de desgast més propera a l'extrem que mai ).

Arribat a la Val d'Aran, gràcies a la Tami i a en Miguel, m'allotjo a l'Hotel Himàlia Baqueira a preu d'amic i així podrem sortir plegats a fer l'excursió dissabte, sense desplaçaments addicionals. Ja que la Tami treballa, en Dioni i jo marxem a fer un mos, que al final, s'ha fet tard i demà, en Dioni ha de matinar, que marxa amb un grup a quarts de 7 del matí.

La Tami i jo ens marquem una bona fita, pujar el Montardo, la muntanya més alta de la Val, que promet unes vistes esplèndides cap al Pallars, França o l'Aneto.

Aparcats a 2 km. d'Arties, iniciem la caminada cap al refugi de la Restanca, passant primer per la pista, aburrida, però que permet escalafar una mica la musculatura, pel que després vindrà.

Arribats a la Restanca, el vent bufa i encara no fa calor, fet que ens ajuda a continuar pujant sense excessius problemes. La ruta és d'un nivell d'exigència mig, requereix esforç però tots dos estem en bona forma, així que anem fent, a bon ritme, i reduint el temps d'ascensió, respecte a les previsions.

La Restanca

Molt bé Tami, ets una campiona!!!

Amb vistes a l'estany de les Monges, aprofitem per, diguem-ho així, dinar, tot i que la quantitat del que mengem no ha de ser suficient ni per 2 hores de camí...hahaha, tot i així, gràcies a la previsió de la Tami, portem menjar, que si fos per mi, no teniem res per menjar.

Última pujada...o no

Després de dinar, i ja amb les forces justetes, arribem al cim, des d'on, tal i com esperàvem, gaudim de les vistes, tot i que una mica enterenyinat, per culpa de la calor que està fent. ( Xavi, ja em diràs on és el Moredo i el Cuenca ).

Vistes des del Montardo

Mirant l'Aneto

Hem fet el cim

Venim d'aquell pàrquing..que menut es veu

La baixada la fem prou ràpida, però les forces em fallen, els genolls em fan molt de mal, i ja trams que els haig de fer corrent, que em fa menys mal que caminant. 

refrescant els peus

De nou a l'hotel, dutxa relaxant, migdiada i a preparar-se pel sopar, que el farem a Vielha, després de menjar alguns pintxos.

Dissabte estic que no m'aguanto després de la pallisa que m'ha donat la Tami, aixíq ue em passo el dia fent el gandul, llegint el diari i respirant aire fresc. A la tarda, tornem a fer uns pintxos i un Martini, per recordar els nostres diumenges de temporada hivernal. Al vespre, anem a un dels nostres clàssics, a Ca la Carmela ( Unha ), on menjarem la seva famosa olla aranesa, que malgrat la calor, entra sola i està boníssima. A l'estiu han tornat a baixar el preu del menú i surt a un preu molt més que acceptable. Avui, el cambrer ens sorpren, i ens obsequia amb una truita de bolets, per llepar-s'hi els dits, i, en acabar de sopar, amb 3 mojitos, que ens els prenem a la fresca.

Uuummm...mojitos a Ca la Carmela

I diumenge tornar despertar del somni i tornar a la realitat, per tant, moto i cap a casa, que a la tarda treballo. Nois, gràcies de nou per dos dies fantàstics a la Val.

Potser que reprengui el fil inicial del post, i us digui que vaig comprobar que estava en una forma millor del que pensava, però el tema genolls em va deixar amoïnat. Ara no hi faré res, però tant bon punt torni de Berlin, toca fer una bona ITV, revisar esquena, tendó, genolls...bufff...acabaré com al dona biònica...hehehe.

No he aconseguit fer més de 3-4 entrenaments per setmana, com us dèia, per les altes temperatures i la humitat, però entre 8 km d'aquí, 14 d'allà i 25 de no sé a on, aquesta setmana he tornat al pla de manera estricta, i avui n'han tocat 32, per la Crta. de les Aigües. Que dur que és!!!! Martí, avui entenc els comentaris generals de que la Marató són 10km després de 32, ja que avui, no en podia fer cap més.

Com en d'altres sessions, controlar la velocitat em resulta excessivament difícil, i on he d'anar a 5:30' el km. vaig a 5:10' i quan haig de fer els 22 finals a 5:10', difícilment pujo dels 4:40' i això no ajuda gens a entrenar, però bé, aquestes properes setmanes, amb en Martí, que porta un mega pulsòmetre, aconseguirem controlar-ho més i fer-los com toca...o això espero...hehehe.

Sensacions bones fins al km. 23.  A partir d'aquí, ha tocat patir i els darrers 2 km s'han fet eterns. De nou, el genoll esquerra es queixa, però ara ja no s'hi val...ara toca Berlin i després, ja en parlarem.

Bona nit i fins aviat!!!