Bon dia!!!!
No s'ha de perdre mai l'optimisme, però tornar a patir del tendó, de moment, no em fa ser optimista.
La duresa dels entrenaments ha anat pujant i, malgrat el fred i de vegades les poques ganes, ràpidament s'observa una evolució en el fons i la forma.
Poder fer setmanes de 60km dóna uns bons resultats i fins i tot, el passat dilluns, el meu primer entrenament doble, amb 12km a ritme de marató i 30 piscines de propina..hehehe.
Però arriba dimarts, i les molèsties que arrossego deixen de ser molèsties, per ser dolor. Després de 12km., haig de plegar i marxar cap a casa, amb la sensació que tot allò previst, i que és un repte força alt, se'n va.
Vells records de l'estiu a Menorca i tot el que va suposar, 6 mesos parat i tornar a començar de nou. Però bé, com he dit al principi, no s'ha de perdre l'optimisme. Dimarts tinc visita amb el metge i ja té clar que l'objectiu és la marató de Barcelona. Aquest diumenge cal sacrificar la cursa de Sant Antoni, però espero que, com a mínim, 2 de les 3 mitges les podré fer, perquè sinó, ni marató ni res de res.
Apa doncs, a creuar els dits, una setmana parat i a veure que en treiem de cal metge.
Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada