Bon dia!!
Continuo de baixa
mèdica, i el metge no em deixa córrer ni l’una i l’altra.
St. Antoni, la
primera de 10km. de l’any, havia de ser un test per Bombers i alhora, intentar baixar
de nou dels 42’ i tornar al calaix de l’any passat. Però bé, el fet és que el
tendó ha donat un senyal d’alarma i el metge em fa parar fins a tenir els
resultats de l’ecografia.
Aprofito que he
pagat la inscripció i, tot i que plou una mica, m’apropo a recollir la
samarreta de la cursa, d'un blau molt similar a la darrera edició de la Cursa dels Nassos.
El local on es
recull la samarreta és trist. De fet, em sembla que és una escola, i està
ubicat al soterrani, però dóna una imatge molt lamentable de la cursa...una
llàstima.
Samarreta en mà,
marxo del local i St. Antoni ja és història per mi, fins i tot un dia abans.
Una setmana més
tard, i encara sense saber resultats de l’eco, hi ha la mitja. La primera de
les tres de preparació per la cita de l’any, la Marató de BCN, però, com que
segueixo igual, repetim el ritual de la setmana anterior, però de diferent
manera.
Vaig a Terrassa,
però acompanyat de na Sonja i en Lluís, perquè na Sonja correrà el 5km. de
Terrassa!!!! La seva primera participació a una cursa va ser a finals de l’any
passat, a la cursa de la dona de Barcelona i, com a molts de nosaltres, el cuc
del running se li va ficar a dins i ja la tenim a punt per la seva segona
cursa. Fantàstic Sonja!!!
Recollim pitralls i
bossa d’obsequis a l’emblemàtic Hotel Don Candido, on han habilitat un dels
seus salons per a l’acte en qüestió. La “fira del corredor” és petita però l’ambient
pre-cursa es respira a pels quatre costats...quina pujada d’adrenalina.
En Lluís no podrà
acompanyar na Sonja demà, així que jo l’acompanyaré, amb un sentiment
contradictori, ja que estic content d’acompanyar-la, però molt contrariat per
no poder ser a la línia de sortida de la Mitja.
Fa un dia
esplèndid, fred, però clar i net. Pugem cap a Terrassa amb el cotxe de na
Sonja. Està nerviosa, és la seva segona cursa i aquests nervis són els que t’ajuden
a sortir amb empenta i arribar fins al final.
Tot és tancat i
desert allà on aparquem, però a pocs minuts, arribem a la zona d’esclafament de
molts corredors de la Mitja. Me’ls miro i els envejo. No porto el xip, però si
el pitrall ( que usaré més tard ), perquè si arribo a portar el xip a sobre,
surto a córrer, encara que vaig amb texans...hehehe.
La zona de dutxes i
guarda roba està a petar, així que em quedo jo la bossa. Mentre na Sonja escalfa
una mica, tret de sortida de la Mitja.
Bufff...difícil dir-vos que sento en
aquets moments, però decideixo que si no puc córrer en una cursa, no aniré a la
sortida, és un mal tràngol que no paeixo bé.
I surten els atletes
de la cursa dels 5km. La Sonja passa amb un somriure d’orella a orella, bon
presagi pel resultat final. Mentre espero, faig un tallat i després surto veure
el final dels 5, ue això és una cursa molt ràpida pels primers classificats.
Na Sonja passa pel
km. 4 amb molt mala cara i m’indica que està ko, per dolor. Penso que es
retira, però torna a córrer i la perdo de vista. Vaig fins a la meta, amb el
dubte de com acabarà.
Arriba, fa millor
cara i rebaixa el seu temps de manera substancial, deixant el crono en 32:04. Està rebentada, no pot dir
res, però als pocs minuts comença a gaudir del seu resultat, mentre es recupera
amb una coca-cola.
Marxa cap a la dutxa i mentre és allà, arriben els primers
de la Mitja. Veig en Roger Roca, que en aquesta ocasió, acaba 2on. i ha guanyat en Rafael Iglesias, amb 1:06:32.
I arriba l’hora d’usar
el pitrall. Una vegada surt na Sonja de la dutxa, anem a recollir el nostre
bocata de botifarra i la cervesa 0,0. No és un bocata excel·lent, però ara ja
hi ha gana i tot entra de meravella.
Arriba l’hora de
tornar cap a casa. El regust dolent de l’inici s’ha esvaït i torno amb una
Sonja feliç pel seu bon crono.
Fins aviat!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada