Marató de BCN (25/03/2012)

Com el dia de la Mitja, i continuant amb el procés de recuperació, avui m’he “infiltrat” a la Marató, per acompanyar al “mestre”, en 31 dels 42,195km. La por de fer-la sencera i els intermitents dolors del tendó, em van fer posar seny i no arriscar en excés.

De bon matí en Martí m’ha enviat unes fotos de l’ambient i l’emoció ha estat total. 

Nervis, esmorzar, lavabo i cap al punt de trobada amb en Martí. Moltíssims corredors, un ambientàs i tot i no trobar-nos al punt pactat, finalment a Gran Via amb Casanova hem començat a córrer junts.

Després de 3km junts, en Martí ha tingut la mala sort de trepitjar una ampolla plena, s’ha torçat el peu i, a partir d’aquí, la cosa ha canviat. Ha patit força dolor, ens hem aturat diferents vegades, no anava cansat, però el dolor li ha jugat una mala passada, però com el gran corredor que és, hem arribat fins al final, fins i tot millorant la marca de l’any passat. Ets un campió, Martí!!!

Meridiana - Mitja Marató

Diagonal Mar - 3/4 al sac!!!

Als 34km. se’ns ha ajuntat en Pedro, per fer els darrers quilòmetres i donar-nos l’energia fresca per assolir el final.  

Martí, Pedro i jo - Circumvalació

I hem aconseguit l’objectiu, malgrat l’intent dels voluntaris finals de fotre’m fora a Pl. Espanya al no portar dorsal, hem pogut creuar la línia de meta els tres junts. Abraçades, felicitacions i una gran eufòria.

Arribada

El recorregut és per tota la ciutat, no s’ha fet pesat i, com deia abans, un ambientàs fantàstic. Música cada pocs quilòmetres, avituallaments esplèndids, força públic...m’ho he passat de conya.

Per tant, dia de grans sensacions però amb regust agredolç per la lesió d’en Martí.

A tots els que feu mitges, fer el salt és més assequible del que imagineu. Avui he fet la distància més llarga que he fet mai. Fer 10km més hagués estat dur i, una vegada acabada,  em fa mal tot...hahaha, però ara ja sé, que sinó passa res estrany, la Marató de Berlin l’acabaré.