Escapada motera a la Val d'Aran

S’apropa la Primavera, fa bon temps, carreteres netes, temperatures excessivament altes i dos dies de festa.....a escampar la boira amb la Bèstia, i què millor que al meu racó predilecte, la Val d'Aran, a visitar a na Tamara i en Dioni, que tornen a fer temporada a l’Himàlaia.

14/03/12. La ruta té dues parts ben diferenciades. L’autovia, avorrida com totes, no va massa carregada. He sortit més tard del que volia però faig via ràpidament. Desviament cap a la Val d’Aran per Balaguer. El dia està espès, amb poca visibilitat i no és engrescador.

A partir d’Alfarràs la cosa canvia. Aragó per met anar a 100km/h per aquests trams i s’agraeix. Em trobo poquíssim trànsit, que deixo endarrere tant aviat com puc i el dia ha millorat. Ja es veuen muntanyes nevades, la temperatura s’enfila ( Sopeira 28˚c, El Pont de Suert, 28˚c, Vielha, 25˚c ) i rodar amb la moto ja és un plaer. Poquíssima neu a la zona sud, tot sec i el pantà buit. 

Vista des de l'Hotel Eth Pomer

Creuar el Túnel de Vielha és com una porta a una altra dimensió . Neu abundant i la sensació de tornar a casa. 

Una ruta en moto per no perdre’s.

Disfrutant la fondue ( foto dedicada a la Libe )

Hem dinat una bona fondue de carn, ens hem pres unes cerveses i hem acabat el dia sopant un dürum al nou kebab  de Vielha.












15/03/12 El dia es torna a llevar magnífic. Cel blau ( blau de veritat...hehehe ), temperatura alta i tranquil·litat. Poder fer escapades en moto entre setmana, ho considero un luxe en molts aspectes ( poc trànsit, poca gent, cap aglomeració,...). 

En Dioni ens planifica una petita excursió pel Bosc de Carlac, a Bausen.











La desconnexió és total. Sembla que porto fora de la ciutat dies i m'encanta. 

Bosc, fulles seques, arbres de mil formes, bassals, fang...una excursió completa, al mes de març i amb temperatures com ahir, per sobre els 25, mentre hi ha sol.










Finalment, ha desfer la ruta. Posar en marxa la moto, pujar cap al túnel de nou i gaudir dels revolts fins a Alfarràs. M'he creuat només amb 3 motos, salutació habitual i pensament de ser uns afortunats de poder estar rodant en un dia com avui. Maniobrar o velocitats baixes són una tortura, però fer ruta amb ella és cada vegada genial.

Gràcies Tami i Dioni. He passat dos dies fantàstics!!!