Traductor / Translate

dissabte, 30 de març del 2013

17/03/2013 - Marató de Barcelona


Bon dia!!!!
Ja ha arribat, avui és el gran dia...la meva segona marató, i aquesta vegada a casa.
Començar, no comença bé el dia. Des d’ahir que els nervis són a flor de pell, no per la cursa en si, sinó per l’estat del genoll esquerra, que des de la marató de Berlín, està força tocat.
Ahir la Thais, la meva fisio ( www.fisioterapiagaudi.com ) , una professional excel·lent, em va posar les bandes de kinesio, per poder intentar fer la marató. Em va fer assegurar-li, que en cas de dolor, pararé si o si, ja que la ruptura del tendó rotulià és una lesió seria de veritat. Així que, una vegada posades, cap a casa i a descansar.

Avui ens hem llevat amb un bon ruixat i això de que plogui no em fa massa il·lusió, perquè sí, no farà calor,però si està mullat, no és massa còmode córrer.
Baixo a buscar en Martí i marxem cap a Pl. Espanya, on ens trobarem amb en Pedro i en David. D’aquí a unes hores passaré per aquí ( i de fet no veuré ni el rètol ) i no vull deixar de fer-me la foto.

El guarda roba està molt ben organitzat i en un tres i no res, ja som a fora escalfant, sota un nou ruixadet.


Degut a les lesions, cap d’ells acabarà, però una vegada apuntats, no es volen perdre la sortida i uns kilòmetres d’aquesta cursa.  Aprofito, i li pispo a en Pedro el seu garmin, estri que m’ha anat perfecte i que em plantejo seriosament adquirir.
I arriba l’hora!!! Com sempre, sortides esgraonades i ens toca esperar uns minuts però finalment arranquem.
 

Enfilem Creu Coberta a bon ritme i Crta. De Sants. Quan ens apropem a Avgda. Madrid m’acomiado d’en Martí, ja que com que no acabarà, ja tenim clar que tenim objectius diferents i, amb bon criteri, no vol forçar per si els genolls el castiguen.

Els primers 10 km. passen molt ràpid i amb un ritme molt proper al previst. Em trobo còmode, noto el genoll però no fa mal, així que endavant.
Baixant pel c/Tarragona, cantonada amb València, saludo a la Carme, amiga de la família des de fa quasi 40 anys. Feia força que no ens veiem i han estat uns instants molt bonics.

Avancem per Gran Via, Psg. de Gràcia, Rosselló, Sardenya i girem a València. Aquí tinc el primer punt de contacte amb ma germana, que em establert 4 punts al llarg de la cursa per saludar-nos i, amb el dit polze, indicar-li el meu estat, bàsicament del genoll. Ens veiem, picada de mans i polze clarament enlaire.
Vaig molt bé, ens apropem al 19 i el ritme continua dins del previst. Aquí em trobo la Cristina, la ex-monitora de running del Duet. Fa uns 200 metres amb mi, perquè espera una amiga i em desitja sort fins al final, tot aconsellant-me guardar forces.
Passem la mitja i comença la veritable cursa. Primer avituallament amb bossetes de gel, i n’agafo dues, amb l’estratègia de prendre’l als 20,  27 i als 35.
Al gir de Meridiana amb València, segon punt de contacte amb la Patrícia i de nou, polze enlaire i picada de mans. Hi ha una aglomeració de públic impressionant, i en aquesta ocasió, està sent un estímul molt i molt important.
Baixem a buscar Gran Via, Rambla Prim i Diagonal en sentit ascendent, cap a la Torre Agbar. Un nou avituallament complet, amb fruita, fruits secs i begudes. Un tram amb gotet d’avellanes, nous i ametlles, però no m’acaben de caure del tot bé, així que, prou fruits secs. I arriba la primera punxada. El genoll avisa que ja portem molts kilòmetres i sembla que ja en té prou. Pocs metres més endavant, la segona i ja no veig clar acabar, així que decideixo passar l’Agbar i si arribo a Marina, parar a casa la Patrícia. A l’Agbar tenim el tercer punt de contacte i ara el polze indica que la cosa no rutlla. Està ple de gent, molta més que l’any passat i l’ambient és excel·lent, però tal i com m’explica ma germana a l’acabar, en aquest punt he passat amb molt mala cara, sobretot, preocupat pel genoll.
Seguim fins a Diagonal Mar, Taulat, Selva de Mar i Garcia Faria. A l’arribar a l’Atenea, no puc deixar d’entrar-hi i fotre-li un crit a l’Àlex, que està al telèfon, però que a tingut el detall, a quarts de 8, d’enviar-me un whatsapp per desitjar-me sort.
Lateral de la ronda i Marina. Som al 35 i passo per casa la Patrícia i l’Enrique i aquí hi és ell, esperant al lloc habitual. El veig en la distància, alço braços , em veu i també fem una picada de mans. Això està arribant al tram final, el mur no apareix i continuo marcant un ritme força constant. Girem a Pujades i trobo la Patrícia al darrer punt. Ja vaig cansat, normal, però el polze torna a marcar amunt i es bon senyal. Costarà, però això ja no s’escapa.
Uns metres més endavant, la Rachel i en Rodri també em saluden i em donen la darrera empenta que em cal per seguir endavant. Al girar Lluís Companys hi ha una quantitat de públic que no m’hagués imaginat mai. Aquesta quantitat de gent, amb una bona cridòria, continua fins a Plaça Catalunya.

Per un moment, semblem atletes professionals esperonats pel públic del carrer. Salvant les distàncies, puc entendre com d’emocionant pot ser per als professionals que la gent els animi al llarg de les curses, ja que l’estímul que proporciona és difícil d’explicar amb paraules.
Girem cap a Portal de l’Àngel. Baixant per aquí, i ara amb poca gent, prenc consciència completa del ritme que porto. No accelero, no el canvio, ja que aquest ritme em portarà fins al final. Visualitzo el poc més de 3 kilòmetres que em queden, fa molta estona que no miro el crono, ja que ara el temps no importa i no tinc cap referència de com vaig.
Passeig Colom, Plaça del volcà i el tram final, el temut Paral·lel. Conscient que vaig bé, dintre de les circumstàncies, segueixo marcant el mateix ritme, sense afluixar. Mentalment faig preparat per aquests 2 darrers kilòmetres, no paro ni a l’avituallament i avanço corredors constantment. Ja fa uns quants kilòmetres que hi ha gent amb rampes, gent que s’atura i al Paral·lel, això s’accentua.

Ja tenim les tanques, molta gent, Plaça Espanya a pocs metres i el gir, últims metres. Apreto tot el que puc, això ja està, m’envaeix una alegria immensa i creu-ho la meta!!!!! La Marató de Barcelona ja és un fet!!!!!
I el crono???? Impressionant, tal i com va passar ara fa un mes a la mitja, nova millor marca de la Marató, 3:35:07!!!!!
Estiro una mica, es posa a ploure i marxo cap al guarda roba per recollir-ho tot.
En Pedro, en Martí i en David han fet els kilòmetres que tenien previstos i amb sensacions prou bones, tret d’en Martí, que els genolls no l’han deixat fer tot el que hagués volgut.
Em salten llàgrimes. Tanta tensió acumulada, tants dies sortint a entrenar, el genoll al límit però amb un objectiu molt clar, acabar la segona marató. L’objectiu l’he assolit i amb un resultat molt i molt bo. He rebaixat la marca de Berlín en 12 minuts i he acabat en millor estat, no puc demanar més.
Ha estat una cursa fantàstica, carregada d’emocions i que ha acabat de la millor manera que avui podia acabar.

Fins aviat!!!


Km5 
Km10 
Km15 
Km20 
1/2 
Km25 
Km30 
Km35 
Km40 
Final
http://zurichmaratobarcelona.es/resultados/img/camera.gif

http://zurichmaratobarcelona.es/resultados/img/camera.gif
http://zurichmaratobarcelona.es/resultados/img/camera.gif
http://zurichmaratobarcelona.es/resultados/img/camera.gif
http://zurichmaratobarcelona.es/resultados/img/camera.gif
Temp Acumulat
00:25:38
00:50:46
01:16:05
01:40:56
01:46:17
02:05:43
02:31:26
02:57:38
03:23:45
03:35:07
Posició
6487
6331
6104
5932
5910
5776
5570
5297
4902
4511

Km0-5 
Km5-10 
Km10-15 
Km15-20 
Km20-25 
Km25-30 
Km30-35 
Km35-40 
40-Final
00:25:38
00:25:09
00:25:19
00:24:51
00:24:48
00:25:43
00:26:13
00:26:07
00:11:22
00:25:38
00:50:46
01:16:05
01:40:56
02:05:43
02:31:26
02:57:38
03:23:45
03:35:07

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada