Doncs si, així és, de nou lesionat.
Aquesta freqüència de lesions ja m'està tocant la moral, però només queda resignació i paciència, molta paciència.
He decidit sortir a córrer, per fi, després de la marató, tot i haver tingut un procés de recuperació ràpid i magnífic, fins avui no he sortit, i ho he fet amb en Rodri, que feia temps que volíem sortir a córrer junts.
Hem baixat Marina i hem agafat la Barceloneta, en direcció al W. A l'arribar-hi, en comptes d'anar fins al final, hem decidit pujar i passar per davant i veure el Port....maleïda decisió, ja que al pujar els graons, al segon, m'he torçat el peu esquerra i ha fet "creck" sec i desagradable.
De seguida he sabut que alguna cosa fotuda m'havia fet, i malgrat voler caminar una mica, ha estat impossible. Una primera miradeta i ja s'estava inflant, així que he deixat la bamba posada fins arribar a la Fiatc. La Rachel i en Rodri s'ha ofert a portar-me i m'han fet un gran favor.
Allí m'he tret la bamba i el resultat ja era evident....
Radiografia i diagnòstic....fractura de la base del 5è metatarsia. Resultat, 4 setmanes amb guix....nooooo.
Parlant amb el metge i donat el poc temps que fa que sóc a la nova empresa, li dic que necessito treballar, així que finalment m'immobilitzen el peu i dijous haig d'anar al trauma per convèncer-lo que em posi un boti ortopèdic.
De moment, surto així cap a casa, resignat, fastiguejat però al final, de bon humor, perquè dins de la mala sort, la Marató ja està feta i, sí, em perdré Bombers, però hagués estat pitjor perdre's la Marató.
Anem amb la Rachel i en Rodri a fer un vermouth i cap a casa, cama enlaire i a fer bondat....que llargues es faran les 4 setmanes.
Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada