No ha pogut ser. No hem arribat a Bielefeld a dormir a ca'l Xavi...una llàstima, però la pluja i el cansament, han fet impossible acabar els 250km restants.
Ens hem llevat aviat, a l'Ibis de Montpellier ( típic hotel d'autopista ), sense cap interès ni res destacable. Bon esmorzar ( això que no falti ). Formatge, cereals, iogurt, plumcake, pancakes...nyam, nyam....que ens esperen 1.300km per endavant
La pujada per França no té cap misteri. Hores i hores d'aburrida autopista, passant per Lyon ( amb les primeres retencions que trobarem ), molta calor, 32ºc i fent camí cap a Dijon. Parades cada 2 hores i mitja, ja que les nenes demanen i demanen, vinga a omplir dipòsits, però almenys, estirem les cames, fem un cafè, o coca-cola amb redbull, i continua que continua, que encara falten molts quilòmetres a fer.
Hem dinat ràpid, un parell d'entrepans, xocolata, més cafè, però a l'hora de la calor intensa, els ulls pesen i costa mantenir-se en ruta. Gràcies als intercomunicadors, anem comentant la jugada, ens mantenim desperts i ens n'enfotem d'algú que altri.
A quarts de 8 del vespre, hem arribat a Luxemburg. Una altra vegada retencions i pas lent. Fem benzina, que és una mica més econòmica que a la resta de països i sembla que els deus del cel es conjuren, perquè comença a llampegar, tronar i ens cau el primer dels diluvis. Mentre som aturats a la benzinera, cau un xàfec impressionant, així que aprofitem, i ens mengem un bon tros de pizza per agafar una mica de força per continuar cap a Bielefeld, ja que, sobre paper, en poc més de 4 hores, hem d'arribar-hi.
Ja som a Alemanya!!!! Ens perdem per Luxemburg, ja que les indicacions no són del tot bones, però un audi, amb uns moteros per conductors, ens porten fins a l'autopista A1, on podem a començar a apretar, tot i que el terreny mullat i la pluja constant, no ens permeten passar de 130km/h.
I arriba el pitjor moment del dia....els ulls pesen, no puc amb la moto i decidim parar. Són les 23:00, som a 50km de Colonia i no ja no podem continuar. Probo de dormir, sms amb en Xavi, es fa tard i finalment, a quarts d'una, busquem un hotel on quedarnos. Ens envien a un poblet del costat, sortim per un camí darrera la benzinera que sembla ens porti al mig del camp i per fi, a l'hotel Nort, podem anar a dormir passades les 2 de la matinada, molt, massa cansats i amb els ànims per terra...això no pot ser, estem de vacances i estem patint massa!!!!
Per sort, i gràcies a en Xavi, l'endema serà diferent i començarem a gaudir!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada