3ª etapa. Prop de Colonia - Lensahn. 620 km.

Avui ha estat el primer dia de vacances, tot i les hores i quilòmetres fets!!!

Ens hem llevat tard ( 8:00 ), però necessitavem dormir, com a mínim, 6 hores. L'hotel està força bé, i per estalviar temps, agafem l'esmorçar. Ens posem les botes, tenim gana, ja que ahir, ni sopar ni històries...hahaha. L'Aníbal agafa forces amb ous i salsitxes, entre altres, i jo, amb formatge, un parell d'entrepans i cereals. Caram, com anima un bon esmorzar!!!

La "Blue Tiger" i "La Bèstia" a punt de marxa!!!

Tornem-hi....clau a les motos, motor en marxa, embraguem i a fer quilòmetres, encara que només 250 fins a ca'l Xavi, que ens espera.

Sort que ahir no vam ni provar-ho....els 250km són pesats, obres continues i, de dia, amb més retencions a Köln. La darrera vegada que vaig venir a Bielfeld en furgo, ja estaven d'obres...i res ha canviat, serà que avancen poc a poc, perquè tots els €€, la Merkel els envia a països subdesenvolupats, en comptes d'acabar les obres del seu pais....hahaha.

Això si, hem pogut gaudir de la no limitació de velocitat en alguns trams d'aquest indret, i, no us espanteu, no hem arribat als 180km/h...així que tranquils.

Fantàstic!!!! Objectiu assolit....hem arribat a ca'l Xavi. Tot i que hi passem poques hores ( 4 ), aprofitem per xerrar una estona, dinar ( gràcies Xavi!!! ), em tallo els cabells ( i més barat que a Barcelona...increible ) i riem una mica, que ja ens va bé després de la tensió de les darreres 24 hores.

Qui ho havia de dir que aquesta vegada et vindria a veure en moto..hehehe

La butaca d'Emmanuelle...imagineu el que vulgueu!!!

Marxem...però en veurem en 15 dies

Recuperant algunes de les hores perdudes, deixem en Xavi ( ja ens ha disculpat per una visita tant curta ) i posem rumb cap a Puttgarden, on ens espera el ferry cap a Dinamarca.

Com passa aquests primers dies, els plans no surten com pensem, un altre xàfec ens endarreix, i com que no volem patir com els dies anteriors, ens quedarem el més proper a Puttgarden que poguem.

Quina bona compra els vestits d'aigua...ja estan amortitzats

Acabem a Lensham, a casa la Susan, una dona peculiar, que està disfrutant de la victòria d'Alemanya i se'n va de festa, a casa els veïns, a celebrar el solstici d'estiu ( al matí ens confessarà que ha arribat a les 6:30, just quan nosaltres ens hem llevat ).

Les motos, fins ara, s'han portat de manera fenomenal. Hores i hores de rodar, pluja a dojo, alguns quilòmetres a alta velocitat, però el comportament i els consum, de pel·lícula...unes campiones ( com nosaltres...hehehe )