14ª etapa. 03/07/12. Straumen - Hammer. 541km.

Bon dia!!!!

Comença el dia, per variar, plovent, així que ens posem els vestits de bany, vull dir, de pluja, i variem la ruta, ja que volíem baixar per la 17, ruta de les turístiques i força recomanable, segons sabem.

Retrocedim una mica, i cap a Fauske a buscar la E6, que ens portarà cap a Mo i Rana.

A poca estona, cafetó a l'statoil.

Tenim a la Maria esgotada

Nota a futurs viatgers: la xarxa de benzineres Statoil, a Noruega, no pas a Suècia, ven uns termos que es poden recarregar de cafè a les seves benzineres. Aquest any n'hi ha de 2 tipus: un de gravat amb l'any i que val 49NOK. Aquest permet recarregar a meitat de preu, és a dir, a 10NOK. En canvi, l'altre val 199NOK i permet recarregar gratuïtament, sempre que es vulgui. Ja depen de vosaltres quin us interessi més.

Passat Fauske, entrem en una vall impressionant. Sembla un bosc infinit, amb aigua brollant per tot arreu. Aquí afinem les retines, ja que cal retenir a la ment tot el que es veu, que és massa. Més endavant, descobrim que som al vell mig del Parc Natural Saltfjellet.

Al parc natural

Seguim avançant, hem de recuperar part del temps perdut i comencem a pujar cap als cims de nou. El dia millora, visca, i tot i així, fa fred. ara ens apropem a la sortida del Cercle Polar Àrtic.

Hem de fer molts km, però parem a fer el pallasso, així que les mitjanes són baixes, però, coma mínim, ens divertim una estona.

Seguim baixant i parem a un Coop ( el nostre equivalent a un Mercadona ) i que ens ha salvat molts dels àpats. De nou, un pa ( que els fan boníssims ), salmó fumat, formatge, salamí i un iogurt....sense comentaris..hehehe.

Seguim disfrutant del paissatge....

Nooo....un altre cop pluja...buff, a tapar-se.

posant els plàstics als peus...que entra aigua

Pocs km més endavant, veiem les cascades de Laksfors.

Volem arribar a Steinkjer, però s'està fent tard. Cal apropar-se a Trondheim el màxim.

E6 camí de Grong

Eppp!!!!!

Passem Grong i ja no podem més, així que el primer lloc que veiem....cap dins. Resulta ser un càmping a peu de llac, on es pesca força i en abundància. No sabem si per pena, per gràcia o per compassió, la noia de recepció ens regala dos peixets que afegirem a l'arròs del sopar.

Al peu del hytter

Amb els peixos de regal..hehehe

El mini hytter

Hem avançat força, malgrat seguir acumulant retard. Estem molt cansats, no ens recuperem massa bé, però els paissatges i esdeveniments, ens permeten continuar rodant.

Bona nit...i fins demà.