11ª etapa. 30/6/12. Tromso ( Mitja Marató ). 0km en moto. 21,08km. de cursa

Bon dia!!!!

Upppsss....a córrer de bon matí, que cal anar a buscar el dorsal i agafar lloc pel “breakfast run”.

Trobem fàcilment el recinte de l'organització ( que petit que és tot això, 4.500 inscrits en totes les categories ) i agafem el nostre kit, amb el dorsal i el xip, xip molt diferent al que usem pel sud. Mentre esperem sortir a esmorzar, posem el pin del nostre lloc de procedència; hi ha fins i tot qui bé des de Nova Zelanda....acollonant!!!

un d'Uruguay...

i l'altre de Catalunya!!

Si?? com?? cursa bombers??? Ens saluden en Pep i en Pol Ayats, pare i fill procedents de les Masies de Voltregà, que, amb samarretes també de curses barcelonines ( marató ) ens identifiquen ràpidament. Junts, amb la resta de gent, uns 50, marxem a fer una correguda pels carrers de Tromso, fent més el pallasso que d'altra cosa, però un esmorzar de franc, bé s'ho val...hahaha. Només sortir ens trobem de nou als moteros d'Alcañiz, que els saludem però, inicialment, no ens reconeixen, vestits amb calça llarga, sense casc, ni guants ni moto.

Afegeix la llegenda

Els d'Alcañiz

Quan ens identifiquen, flipen que tinguem ànims de, després de fer 5.300km, córrer una cursa. L'esmorzar ens sorpren gratament, ja que hi ha plàtans, panets, embotits i formatge, iogurts, llet, cereals i ous durs, que ens permeten fer un esmorzar més abundant del que pensàvem....visca!!! ( l'art de l'Aníbal permetrà que la Maria també esmorzi de franc...hahaha ).

Amb en Pep i en Pol

A buscar la Maria, que és tard....i encara dorm...hahaha

Mariiiiaaaa...l'esmorzar!!!!

Fa fred, bufa vent i està núvol, quin desastre, però ens avisen que canviarà, que pararà el vent i sortirà el sol...això ho hem de veure.

Recollim la Maria i anem a fer el turista per Tromso. Visitem el Polaria, un museu dedicat a tota la zona Antartica, a les grans geleres i on veiem un fascinant vídeo de les Aurores Boreals, un fenòmen extraordinari, provocat per les tormentes solars, que juntament amb el camp magnètic de la Terra, fan que “plogui” el gas emès pel sol cap als pols terrestres, creant un efecte visual lluminós espectacular. ( aquest fenòmen només és visible quan és fosc ).

Quin fred....

Alertaaaa!!!!

Endavant!!!

Admirant les foques

Una volteta més i cap a dinar, que s'ha fet tard, i els nervis de la cursa comencen a sortir. Primer, a inspeccionar el recorregut, com els professionals ( bé, només la sortida ).

Per aquí passarem en unes hores

Preparats, llestos....uuyyy, sino és l'hora

Tot per una bona causa benèfica

A les 18:00, anem a fer la migdiada, com els atletes professionals...hehehe.

20:30. Sona el despertador. Arriba l'hora del segon objectiu del viatge, la Mitja Marató del Sol de Mitjanit. Ja no plou i no bufa el vent. Dutxa per refrescar-nos, dubtes d'última hora...calça llarga o curta?? L'Aníbal es decideix per la llarga, jo per la curta.

Marxem cap a la sortida. Els maratonians ( que han sortit a les 20:30, 2 hores abans que nosaltres ) encara són a l'altra llera, però abans d'arribar a la sortida, ens creuem amb els líders, dos africans però no com els que corren per BCN, llargs i prims, sino que aquests tenen unes cuixes impressionants.

Això ja comença....

Són les 22:00, falta escassament mitja hora i anem a fer un últim riuet. Cua, molta cua i quan sortim, ja són 10 els minuts que falten. Un xou a l'estil hollywodiense, amb 3 noies a dalt d'una tarima, ajuden a la gent a escalfar, més com una sessió d'aeròbic que no pas un previ a córrer 21km.

I....sortim. Són les 22:30 i comença la cursa. Ens abracem i ens desitgem sort. Agafem ritme i al kilòmetre, ens ajuntem amb els maratonians, que compartim els últims 20km. de recorregut. Al kilòmetre, girem cap a l'aeroport i, com fet expressament, allí està el sòl, radiant i esplèndid, sobre les muntanyes nevades, il.luminant el mar i els corredors. Nois, això si que és de pel.lícula. Mai abans hem corregut en un indret com aquest, i fer-ho en aquestes condicions, és un fet inexplicable. ( fins i tot ara, escrivint la crònica, se'ns posa la pell de gallina ).

Els kilòmetres finals es faran durs, força durs. Les forces no estan al 100% i el cansament ja passa factura, però cal arribar....i arribarem!!!!!

Amb 1:39:16, en Marc creua la meta, extenuat i quasi caient a terra; ha estat un temps molt bo, però els darrers 3 kilòmetres, pensar en la Marató de Berlin i en en Martí, han servit per poder acabar. Veure els darrers 200 mts plens de gent animant i la Maria filmant-nos, dóna l'últim alè per poder creuar la meta.

Ja l'he acabat!!!

Enfundat amb la manta tèrmica, en un tres i no res, apareix l'Aníbal, amb una cara somrient i ple de satisfació, acabant la seva primera mitja marató, amb un temps de 2:08:39...esplèndid!!!!! ( ens confessa que li salta una llagrimeta al passar la meta...i és que no n'hi ha per menys ).